Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
preferència
Economia
Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.
Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…
preferència
Economia
Dret civil
En la compravenda, dret concedit a un dels compradors per a adquirir una cosa moble sempre que n’hagi pres possessió abans que altres compradors.
preferència per la liquiditat
Economia
Terme emprat per primera vegada per J.M. Keynes, a la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, per a designar la relació funcional entre la quantitat de diner demanat per les empreses i el públic i les variables que la determinen.
Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus d’interès, a…
anàlisi cost-benefici
Economia
Tècnica d’avaluació econòmica que es fonamenta en la traducció en unitats monetàries dels fluxos de costos i de beneficis de projectes alternatius d’elecció, incloent-hi els costos i beneficis socials, un cop se n’han identificat els requisits específics i les solucions.
Pot utilitzar mètodes de preferència expressada valoració contingent o de preferència revelada valoració observada, i fa servir l’actualització i el descompte com a recursos per a convertir en valors presents la diferència entre costos i beneficis La gran dificultat del mètode és traduir els costos ambientals o els beneficis sobre la salut, per exemple, en unitats monetàries, perquè sovint es dóna el cas que, en molts projectes, durant les primeres fases, l’anàlisi de viabilitat tot just pot jutjar si val la pena obtenir els beneficis derivats de resoldre el problema…
il·lusió monetària
Economia
Reconeixement subjectiu de l’estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu.
Hom considera que una unitat monetària, en mantenir un preu fix, conserva també el valor al llarg del temps, però aquesta aparença amaga els efectes de les variacions dels preus dels altres béns Així, un augment de la renda nacional d’un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, la qual depèn també de la capacitat adquisitiva de la moneda La pèrdua de la illusió monetària provoca una preferència generalitzada per l’acceptació d’altres actius diferents del diner
Stanley Baldwin
Economia
Política
Polític i financer anglès, comte de Stanley.
Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth
Evarist Arnús i de Ferrer

Evarist Arnus i de Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Financer.
Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les…
opció
Economia
Dret de preferència que en les societats anònimes és concedit als accionistes per a adquirir participacions en les successives ampliacions de capital.
Aquest dret, que hom també pot atorgar als tenidors d’obligacions que ho especifiquin, s’estén en sentit invers a la possibilitat de fer efectiu un títol determinat quan concorren certes circumstàncies
prelació de crèdits
Economia
Ordre legal de preferència amb què han d’ésser satisfets els diversos crèdits concurrents en cas d’execució forçosa d’un deutor morós o insolvent.