Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sistema generalitzat de preferències
Economia
Règim duaner multilateral aplicat pels estats desenvolupats a favor dels productes manufacturats importants dels països en via de desenvolupament, pel qual són reduïts, o suprimits, els aranzels, però amb possibles restriccions quantitatives.
Acordat a la UNCTAD 1970, ha estat aplicat per tots els estats industrials als estats beneficiaris des del 1973 al 1991 La tendència actual és a simplificar els tràmits, a afavorir més els països menys desenvolupats i a reduir-ne els beneficis per als nous països industrials
comercialització
Economia
Procés d’acostament d’un bé des de la unitat de producció al consumidor final ( comerç
).
És caracteritzat per l’absència d’accions transformadores i per l’adequació de l’oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei Més modernament, l’impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l’autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d’incidir directament damunt les motivacions de consum
preferència
Economia
Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.
Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències…
Mark Zuckerberg

Mark Zuckerberg
© Brian Solis
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà.
Quan era adolescent dissenyà diversos programes, entre els quals un que permetia la comunicació entre els ordinadors de casa seva i els del consultori dental del seu pare, i un altre que seleccionava les preferències musicals dels usuaris El 2002 ingressà a la Universitat de Harvard, on començà estudis de programació Amb diversos condeixebles, el 4 de febrer de 2004 creà la xarxa social Facebook Circumscrita inicialment a la universitat que abandonà un any després per desenvolupar facebook, en poc temps esdevingué un fenomen de masses i un dels primers negocis d’internet…
autoconsum
Economia
Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme.
S'ha donat especialment durant les èpoques esclavista i feudal actualment encara te vigència en zones de mercat tancat És molt corrent en règims agraris o d’economia domèstica, sobretot en allò que fa referència a serveis personals i a béns de consum no durables aliments o semidurables roba, estris Es basa en gran part en l’estalvi familiar, forçat per una escassa circulació monetària, en el fet de no ésser possible l’existència d’una mà d’obra especialitzada i en la necessitat de satisfer una escala de preferències Actualment, en l’agriculura, la policultura impulsa l’autoconsum…
racionalitat econòmica
Economia
Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.
És definit com a racional el comportament econòmic quan la seva organització és orientada a obtenir la renda màxima possible, per l’ús dels mitjans disponibles, i a fer un ús òptim de la renda obtinguda per tal d’assolir-ne la satisfacció màxima El pressupòsit de racionalitat econòmica s’aplica amb relació als diferents subjectes que hom considera que actuen en el món econòmic El postulat de racionalitat, pel que fa al comportament del consumidor, significa que aquest tria entre totes les alternatives de consum disponibles, de manera que la satisfacció obtinguda sigui la màxima possible Per a…
propensió
Economia
Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada.
En microeconomia hom parla de propensió al consum, propensió a l’estalvi , que representen la regularitat en el comportament del consumidor, que, donada una renda, la distribueix, entre el consum o l’estalvi, segons les seves preferències La propensió marginal al consum mesura la relació, per quocient, entre l’increment del consum d’un individu i l’increment de la renda que l’ha causat La mateixa relació entre increment de l’estalvi, a causa d’un increment de la renda, es diu propensió marginal a l’estalvi En macroeconomia fou Keynes qui estudià la propensió al consum global com…
consum
Economia
Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.
El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…
oligopoli diferent
Economia
Situació d’oligopoli determinada per les preferències dels consumidors pels productes d’una determinada empresa, perquè són, o semblen, diferents entre ells.
És dóna en sectors com els de producció de béns de consum no durable i en les activitats comercials
escola neoclàssica
Economia
Corrent de pensament econòmic que reformulà la doctrina clàssica partint dels supòsits del marginalisme i que inclou les diferents tendències a què posteriorment aquest enfocament ha donat lloc.
La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova concepció en…