Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
principi de subsidiarietat
Economia
Principi de descentralització segons el qual el nivell més idoni per a adoptar decisions correspon a l’administració territorial que es troba més a prop del problema.
És molt més eficaç, per exemple, prendre mesures a escala local per intentar solucionar el problema d’un centenar d’aturats que decidir, a les institucions europees, què cal fer perquè milions de ciutadans europeus en atur trobin ocupació
Club de París
Economia
Fòrum multilateral instituït per a tractar el problema del deute internacional.
Fundat el 1956, a París, és integrat per creditors públics dels estats desenvolupats i per estats deutors països subdesenvolupats Els estats desenvolupats es concerten per a estudiar i proposar solucions als actius morosos i dubtosos i normalment adopten mesures d’ajustament estructural, concertades amb el Fons Monetari Internacional
pla
Economia
Política
Sociologia
Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
Paul Howard Douglas
Economia
Història
Política
Economista i polític nord-americà.
Fou senador per l’estat d’Illinois 1948-66 Elaborà, juntament amb Charles Cobb, la funció de producció de Cobb-Douglas 1934 Publicà diverses obres sobre el problema dels salaris i l’ocupació Real Wages in the United States 1890-1926 1928 i The Theory of Wages 1934 Fou membre de l’Econometric Society i president 1947 de l’American Economic Association
Ezra Joshua Mishan
Economia
Economista britànic.
Professor de la London School of Economics des del 1956, treballà en el camp de l’anomenada economia del benestar i estudià el problema dels costs socials creixents que genera el procés de producció en les societats capitalistes avançades La seva obra pincipal, The Costs of Economic Growth 1968, fou reeditada el 1969, en una nova versió revisada Growth the Price we Pay
James Maitland
Economia
Economista escocès.
Comte de Lauderdale Membre del parlament 1780-89 i fundador de la Societat d’Amics del País 1792, publicà An Inquire into the Nature and Origin of Public Wealth 1804, rèplica a l’ortodòxia clàssica, la qual defensà, però, en matèria de política econòmica Es pronuncià per una teoria del valor basada en la utilitat i tractà el problema de l’excés d’oferta de béns
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
Anučaran Agafonovič Arzumanian
Economia
Economista armeni.
Un dels dirigents del partit comunista armeni i membre del comitè central del 1921 al 1937 El 1956 fou nomenat director de l’Institut Econòmic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Entre les seves obres destaquen la Teoria marxista-leninista de la depauperació del proletariat i crítica dels punts de vista antimarxistes sobre el problema 1959 i el Nou estudi de la crisi general del capitalisme 1960
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina