Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
progrés tècnic
Economia
Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
Factor crucial, des de mitjan s XIX, per al creixement econòmic, el progrés tècnic fou introduït per primera vegada el 1957 pel nord-americà Robert Merton Solow, com a element independent en la funció de producció, juntament amb el capital i el treball, els únics reconeguts fins aleshores com a components d’aquesta Bé que, en teoria i quan no altera la proporció dels factors en el nou procés productiu, és neutral, el progrés tècnic és tanmateix determinat, tant en la seva orientació com en els ritmes del seu desenvolupament, per les concretes relacions socioeconòmiques existents
obsolescència
Economia
Depreciació dels béns d’equipament com a conseqüència del progrés tècnic.
Es produeix com a resultat de la superació dels mateixos equips o d’una innovació avantatjosa en l’organització del procés global de producció que comporti la utilització de nous mitjans Aquest envelliment relatiu obliga les empreses a afrontar la competència del mercat i substituir l’equip abans del termini d’amortització natural, la qual cosa introdueix un element d’incertesa a l’hora d’establir comptablement les quotes i el temps d’amortització de l’actiu fix Amb el nom d’ obsolescència planificada o programada es coneix la pràctica d’empreses i fabricants de dotar els productes que…
Josep Tous i Ferrer
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’…
saber fer
Economia
Conjunt de coneixements tecnològics necessaris per a una àrea específica (producte; procés de producció, de distribució o de serveis; sector; innovació).
Mitjà necessari de l’activitat productiva i eina de perfeccionament, el know-how , a diferència del progrés tècnic més general i dinàmic, és més específic i estàtic És objecte de compra i venda, com ho són, per exemple, l’assessorament, les llicències i el franchising
depreciació
Economia
Disminució del valor dels elements de l’actiu d’una empresa.
Generalment és derivada d’un augment del poder adquisitiu de la moneda, reflectit en la disminució de preus de mercat, d’una disminució o canvi d’orientació de la demanda o d’un gran increment de l’oferta És també motivada pel progrés tecnològic, que obliga constantment a substituir l’antic equip per un altre de més perfeccionat
sistema de Planejament i Programació del Pressupost
Economia
Sistema per a la presa de decisions sobre el millor ús dels recursos econòmics en una organització, amb relació a uns objectius, quan manca l’experiència sobre el mercat o el benefici.
Aplicat principalment al sector públic per a superar-ne les deficiències en la tècnica pressupostària, té en compte els objectius a assolir, les activitats alternatives que hi porten, el progrés més econòmic, els resultats obtinguts i el control de gestió Supera semblantment les possibles arbitrarietats i és una justificació racional i pública de les tries pressupostàries Fou implantat de primer als Estat Units principis dels seixanta i, després, a diversos estats
productivitat mitjana
Economia
Quantitat d’output corresponent a cada unitat d’input emprat en el procés productiu.
Una de les grans preocupacions econòmiques ha estat i és l’elevació de la productivitat global, és a dir, l’obtenció d’una més gran quantitat de productes amb el mateix consum de factors productius Dos n'han estat els camins l’increment del progrés tecnològic i l’increment de la productivitat del treball basant-se en els estudis de racionalització del treball efectuats per Taylor, Gilbreth, Marey, Fayol, etc Segons els autors marxistes, però, aquesta racionalització suposa un augment de l’explotació del treball
desregulació
Economia
Supressió sistemàtica de les regulacions públiques de l’economia per a flexibilitzar-la, augmentar-ne la concurrència i l’eficiència, i afavorir els consumidors.
La desregulació afecta els àmbits estatal preus, privatització, normes i internacional comerç, capitals Basada en la ineficàcia i en la ineficiència del sistema regulador burocràcia, costs, degradació dels serveis públics i en les possibilitats del progrés tècnic per a superar les limitacions originadores de monopolis i propugnada per la teoria de la tria pública, la desregulació ha estat aplicada intensivament des dels anys vuitanta, i afecta la producció, els serveis i les finances Malgrat tot, comporta els riscos derivats de les pèrdues de seguretat i qualitat, associades a la…
acumulació
Economia
Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.
La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i…
acumulació socialista
Economia
Procés de transformació de l’excedent econòmic planificat en fons d’inversió d’una societat socialista.
És la diferència entre el producte social planejat i el volum de consum elegit Tant el producte social com el consum òptim són el resultat d’una decisió autoritària i prèvia del pla La finalitat de l’acumulació socialista és l’augment de la producció, combinat amb l’augment de les despeses socials Els factors d’increment de l’acumulació socialista són els mateixos que augmenten l’excedent econòmic planificat el progrés tècnic, l’augment de la població activa, l’increment de la rendibilitat de les empreses, etc L’acumulació socialista és realitzada mitjançant les inversions…