Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
publicitat
Economia
Sociologia
Dret administratiu
Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
En l’empresa, la finalitat última de la publicitat és d’aconseguir un increment dels resultats i de les vendes, per mitjà d’una millora en la informació i les actituds del consumidor envers els seus productes Les principals decisions a prendre amb relació a la publicitat són el pressupost del que hom ha de despendre o invertir en publicitat el segment de la població al qual hom dirigeix el missatge publicitari el contingut d’aquest missatge els mitjans a través dels quals cal comunicar el missatge ràdio, televisió, diaris, etc la mesura de l’eficàcia de…
relacions públiques
Economia
Sociologia
Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic (com és ara els partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en diu sovint un…
diferenciació del producte
Economia
Caracterització d’un producte que és presentat als consumidors com adistint d’uns altres que el podrien substituir.
Aquest fet, que afecta profundament el pressupòsit clàssic d’homogeneïtat dels productes, és típic del capitalisme modern Més que a una diferència real dels béns es refereix a l’apreciació subjectiva dels consumidors, condicionada pels aspectes externs depresentació, condicions de venda, publicitat, etc
guerra de preus
Economia
Nom donat a la lluita competitiva que es dóna entre els oferents d’un mercat oligopolístic, típic del capitalisme monopolista, per captar el volum més gran possible de demanda.
Consisteix en la fixació de preus baixos, àdhuc per sota del cost de producció, que una empresa pot establir transitòriament a través de certes mesures, com el reforçament de l’autofixament, una forta publicitat, etc, per assegurar-se un cert nivell de producció i la supremacia en el mercat
comercialització
Economia
Procés d’acostament d’un bé des de la unitat de producció al consumidor final ( comerç
).
És caracteritzat per l’absència d’accions transformadores i per l’adequació de l’oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei Més modernament, l’impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l’autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d’incidir directament damunt les motivacions de consum
restriccions econòmiques
Economia
Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.
Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació
Antoni Vilà i Bisa
Economia
Periodisme
Marí mercant i periodista.
Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions
sobirania del consumidor
Economia
Situació dominant que, en una economia de mercat, correspon al consumidor, perquè és ell el qui decideix què, a qui, quan i on comprar.
L’augment sostingut de la capacitat adquisitiva dels consumidors per a obtenir una gran quantitat de productes, amb una gran competència entre els oferents, fa que les empreses orientin llur activitat a conèixer els desigs i les necessitats dels consumidors sobirans El client és el punt de partida i l’objectiu final de tota l’activitat empresarial Això no obstant, aquesta sobirania és com més va més teòrica i, si més no, molt mediatitzada, perquè la publicitat i els hàbits de consum creats fan que el consumidor es cregui obligat a comprar allò que li ofereixen
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
Josep Barbey i Prats
Economia
Política
Polític i economista.
Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sotssecretari d’economia del primer govern de la República Espanyola…