Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
recessió
Economia
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica.
Correspon a la flexió que hi ha entre la prosperitat i la depressió i, per períodes curts de temps, és sinònim de depressió N'és el tret fonamental la disminució de la demanda, especialment la de béns de capital i, en conseqüència, la reducció de la producció La baixa de beneficis, que se'n deriva, provoca una disminució de les inversions noves, una acumulació d’estocs i una elevació de la taxa d’atur També produeix tensions en el sistema bancari
Gran Depressió

Gent a les portes d'una oficina de Nova Yoirk del American Union Bank
© The University of North Carolina at Chapel Hill
Economia
Nom amb què es coneix el període de recessió més controvertit de l’economia mundial contemporània.
Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial
trampa de la liquiditat
Economia
Situació descrita per l’economista John Maynard Keynes en què la política monetària esdevé inoperant.
Habitualment, la retallada dels tipus d’interès és la via utilitzada per a superar una recessió perquè estimula l’oferta monetària, incrementa la demanda i, per tant, redueix l’atur Però pot passar que les famílies i les empreses no inverteixin i prefereixin mantenir la liquiditat per aversió al risc o perquè preveuen un escenari de més retallades del preu del diner o que aquest se situï nominalment a zero D’aquesta manera, la política monetària perd tota efectivitat, com succeí al Japó els anys noranta, i l’economia entra en una intensa recessió o depressió
decreixement
Economia
Reducció de la renda o el valor dels béns i serveis finals produïts en una economia, generalment un país o una regió, durant un període de temps determinat.
El decreixement es reflecteix en el retrocés de determinats indicadors, com ara el de producció de béns i serveis, un menor consum d’energia, la reducció de l’estalvi o la inversió, entre d’altres Si hom parla dels cicles econòmics, formen part de la fase de decreixement o contracció, la recessió, que tècnicament es produeix quan hi ha més de dos trimestres consecutius de contracció del producte interior brut PIB i que s’anomena crisi quan és particularment abrupta així com la depressió, que és el punt més baix del cicle i una recessió dura amb descensos del PIB…
clearing
Economia
Sistema de pagament internacional, basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres..
Hom estableix una taxa de canvi fixa entre les dues monedes i crea una caixa de compensació a cada estat, on les quantitats dipositades pels importadors serveixen per a pagar els exportadors sense necessitat de disposar de divises A la fi del període establert hom pot liquidar el saldo existent amb or o divises, o bé acumular-lo en forma de crèdit per al període següent El sistema és utilitzat en situacions de recessió mundial, quan un estat sofreix penúria en reserves o quan no existeix la convertibilitat externa
neokeynesianisme
Economia
Corrent de la teoria econòmica, iniciat cap a la meitat dels anys seixanta del segle XX, seguidor de les aportacions de John Maynard Keynes.
En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians , perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot amb referència a la política econòmica en casos de recessió A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul…
stagflation
Economia
Situació segons la qual disminucions de l’activitat econòmica coexisteixen amb inflació o alça continuada de preus.
La política econòmica de tipus keynesià establí la incompatibilitat entre una situació inflacionària i una situació recessiva, aspectes corroborats per l’estudi empíric d’AW Phillips, que demostrà la relació inversa entre creixement del nivell de desocupació i l’increment de preus Malgrat això, al final del decenni dels seixanta, i com a conseqüència, entre altres causes, de la crisi energètica i de la del sistema monetari internacional, hom observà situacions d’inflació i recessió generalitzades a la majoria de països occidentals, que reberen el nom de stagflation Per a la…
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els…
Jean-Claude Trichet

Jean-Claude Trichet
© EADS
Economia
Economista francès.
Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França,…
cicle econòmic
Economia
Canvi poc o molt regular del nivell de l’activitat econòmica que, d’una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l’economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s. XVIII.
El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…