Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Benz & Cie
Economia
Empresa automobilística alemanya fundada a Mannheim l’any 1883 per Carl Friedrich Benz i desapareguda el 1926 en fusionar-se amb la Daimler Motoren Gesellschaft per donar origen a la Daimler-Benz.
Malgrat no haver llançat el primer automòbil fins el 1886, és considerada, dins el seu ram, l’empresa més antiga del món Dels seus automòbils, els quals portaven la marca Benz, cal remarcar els models Victoria 1893, Blitzen 1909, que establí la plusmarca de velocitat en 205,700 km/h, i Parsifal , rèplica dels Mercedes de la Daimler
George William Russell
Pintura
Economia
Literatura
Poeta, pintor i economista irlandès.
Conegué Yeats, que l’inicià en la literatura i la teosofia De la seva poesia, caracteritzada per un cert panteisme i sovint per una profunda espiritualitat, cal remarcar The Earth Breath ‘L’alè de la terra’, 1897, Imaginations and Reveries ‘Imaginacions i fantasies’, 1915, The House of Titans ‘La casa dels titans’, 1930, etc És autor també del drama Deirdre 1907
Pietro Verri
Literatura italiana
Economia
Economista i literat italià.
Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà…
Thomas Balogh
Economia
Economista britànic d’origen hongarès.
Estudià a Budapest i a Berlín i el 1931 s’establí a la Gran Bretanya, on es naturalitzà Professor des del 1939 al Balliol College d’Oxford Actuà dins l’òrbita del partit laborista, juntament amb Nicholas Kaldor, i fou assessor econòmic del govern de Harold Wilson Expert en problemes de desenvolupament, fou conseller econòmic de governs de països del Tercer Món i membre de diversos organismes internacionals Entre les seves obres cal remarcar Economic Policy in Underdeveloped Areas and the Price Mechanism 1962, Planning for Prosperity 1963, Labour and Inflation 1970 i The…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació…
Antoni Mercader i Forcada
Economia
Gerent empresarial i executiu de banc.
El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill Antoni…
Joaquim Maria Sanromà i Creus
Economia
Economista, polític, memorialista i publicista en llengua castellana.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…
,
Pere Bosch i Labrús

Pere Bosch i Labrús
© Fototeca.cat
Economia
Dret
Advocat.
Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars escampats…
Joaquim Muns i Albuixech
Economia
Dret
Economista i advocat.
Féu estudis de dret i ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de Barcelona 1958-59, on es llicencià més tard, es doctorà en economia 1972 Amplià estudis a la London School of Economics Dedicat a l’ensenyament, fou professor de teoria econòmica a l’ Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses ESADE i professor d’economia 1968-73 i catedràtic d’Organització Econòmica Internacional 1973-78 a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic Jean Monnet d'Integració Europea de la Universitat de Barcelona A partir de…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…