Resultats de la cerca

sinó que grava els costos de producció, les vendes entre empreses o les despeses i el consum, i repercuteix sobre els preus finals que paguen els consumidors, de manera que els fabricants i comerciants actuen com a recaptadors per compte de l’estat Alguns exemples són l’impost sobre el valor afegit IVA o l’impost de transmissions patrimonials

Segons FA von Hayek, la sobreinversió, finançada per l’expansió del crèdit bancari i l’estalvi forçós, produeix un augment del preu dels béns de consum els empresaris, estimulats per la possibilitat d’obtenir guanys més grans, accepten de pagar més pels factors productius, la qual cosa repercuteix altra vegada sobre el preu dels béns de consum Aquest creixement dels preus en espiral es manté fins al límit de la possible expansió del crèdit i, finalment, obliga a una readequació de l’aparell productiu als recursos efectius de la comunitat

En principi, cal distingir el frau fiscal de l’ elusió fiscal , que és com es coneixen els procediments que aprofiten tots els recursos emparats per la legislació vigent amb l’objectiu de pagar l’import més baix possible en concepte d’impostos i taxes Atès que les lleis poden ésser objecte de modificacions i que sovint són susceptibles d’interpretació, els límits entre frau i elusió fiscals no són sempre clars ni permanents Les grans fortunes acostumen a fer ús dels paradisos fiscals  per sostreure’s a la pressió fiscal, i moltes vegades incorren en frau fiscal Els grans mitjans de què…

El desenvolupament pressuposa unes condicions prèvies per a la seva aparició, en les quals l’estat hi té un paper essencial seguretat i estabilitat, instrumentació de la política econòmica, control de fenòmens com la inflació, la deflació o els moviments de la balança de pagaments La base fonamental del desenvolupament, però, és la innovació tecnològica creixent i continuada, amb unes creixents necessitats de capital, que no sempre repercuteix en més benestar per a la majoria Per tal de consolidar i donar continuïtat al creixement, la societat en la qual aquest té lloc sol…

El tresor públic té en diversos països —com és ara l’Estat espanyol o els EUA— el privilegi d’emissió de la moneda metàllica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions Les operacions que efectua el tresor públic com a caixer de l’estat exerceixen una influència en el circuit monetari El tresor públic intervé en la recaptació d’imposts, la distribució de la despesa pública, la política d’endeutament de l’estat —emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central—, els moviments de les reserves de caixa de l’estat, etc L’emissió de deute públic afecta directament…

El concepte de multiplicador fou introduït per Kahn per explicar els efectes que una inversió determinada produeix sobre el volum total d’ocupació Keynes adoptà i generalitzà el concepte als efectes acumulatius que una inversió produeix en la renda, assenyalant que aquests són més grans o més petits segons la propensió de la comunitat al consum L’existència de l' efecte multiplicador de la inversió fou un dels arguments a favor de la conveniència d’una política de despesa pública activa com a mesura anticíclica, en assegurar un elevat nivell de la demanda efectiva i, consegüentment, de l’…

El coneixement d’aquest procés, que generalment es realitza a través del mercat, és important per a conèixer la incidència de l’impost

Quan l’àmbit a què és aplicat aquest concepte és el sistema en conjunt, hom parla d' equilibri general , i d' equilibri parcial quan hom es refereix a l’equilibri del mercat d’un bé específic En ambdós casos, la seva significació serà distinta a curt i a llarg termini Si hom considera l’existència de variables-flux i de variables-estoc, l’equilibri general a llarg termini correspon a una situació en què els increments de les variables-flux es compensen exactament amb les disminucions de les variables-estoc el flux de béns de capital és igual a la depreciació de l’equip productiu existent…

El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…