Resultats de la cerca

Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…

Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya 1751 i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1764, origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies 1782 Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma agrària, el…

Actiu des de molt jove en el sindicalisme agrari, la dècada de 1920 s’exilià a París uns quants anys i, al seu retorn, s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió de Rabassaires , organització que representà durant la Guerra Civil de 1936-39 al Comitè de Milícies Antifeixistes Fou membre del Comitè Central d’Avituallament de la Generalitat i, a partir del 1937, formà part del Comitè Central del PSUC , càrrec que ocupà fins pocs mesos abans de morir a l’exili, a Cuba

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un…

Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials internacionals El…

Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…

Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…

L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la…