Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
allotjament rural
Economia
Habitatge rural que destina una part o la totalitat de les seves estances i habitacions a l'allotjament turístic.
El propietari d'un allotjament rural no obté obligatòriament les seves rendes de l'agricultura, la ramaderia o del bosc, però sí ha de residir en la mateixa comarca o habitatge, depenent de la modalitat en aquest aspecte es diferencia de les cases de pagès La Generalitat de Catalunya determina quatre modalitats d'establiments masia , habitatge unifamiliar situat fora del nucli de població on el propietari comparteix habitacions amb els usuaris turístics masoveria , habitatge unifamiliar que es lloga sencer situat fora del nucli de població casa de poble compartida , habitatge…
caixa rural
Economia
Tipus d’entitat de crèdit agrari sorgida al País Valencià a la fi del segle XIX (el 1895 ja n’havien estat creades per alguns sindicats agrícoles); eren inspirades en les caixes alemanyes creades per Raiffeisen.
La base era la mutualitat, i tots els socis eren responsables solidàriament dels compromisos de la caixa, i el capital no donava interessos La caixa prestava als socis la garantia de llurs béns mobles i collites, però sense hipoteques Hom les ha considerades un precedent del moviment socialcatòlic del començament del segle XX Es generalitzaren a l’Estat espanyol a l’empara de la llei de Sindicats Agrícoles del 1906 Les caixes rurals tingueren a Mallorca una gran difusió per iniciativa de la Federació Catòlica Agrària, especialment del franciscà Pere Joan Cerdà i Colom El 1907 foren fundades…
Caixa Rural de València
Economia
Entitat bancària associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada el 1946 en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.
Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i collaboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i de Promoció Social És editora de la sèrie Cuadernos de Agricultura
Pla de Desenvolupament Rural
Economia
Programa europeu de suport a l’agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya.
El pla s’emmarca dins de l’Agenda 2000 i és un dels pilars de la política agrària comuna La conselleria d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l’estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient La dotació del pla durant tot el període és de 934 milions d’euros La majoria de mesures estan dirigides a adaptar el sector agrari i…
agroturisme
Economia
Modalitat de turisme consistent a passar les vacances en un habitatge rural que comporta, normalment, la convivència amb la gent del camp i la participació en activitat agrària.
Anomenat també ‘turisme rural’, sol ser una activitat subsidiària del pagès, per la qual cosa hom no exigeix llicència turística L’agroturisme mobilitza uns recursos ja existents però subexplotats treball, vendes directes de productes típics o ecològics i reavalua algunes estructures edificis, medi rural, etc
absentisme
Economia
Fet de viure el propietari fora de la localitat on són situats els seus béns, tot deixant llur gestió a un tercer i percebent-ne uns ingressos en concepte de parceria o d’arrendament.
L’absentisme rural aparegué a Europa a mitjan segle XVII El problema fou analitzat ja a la França prerevolucionària i a la Irlanda del començament del segle XIX, i estudiat pels economistes de l’escola clàssica JR Mc Culloch, NWSenior i M Mongfield, però qui l’estudià sistemàticament fou Thorstein Veblen Absentee Ownership ,1924 L’absentisme rural, comú a nombrosos estats europeus, és un dels problemes que les reformes agràries pretenen de resoldre
casa de pagès
Economia
Allotjament turístic en una explotació agrícola, ramadera o forestal en activitat.
El propietari de la casa de pagès obté les seves rendes de l'agricultura, la ramaderia o del bosc, i els ingressos per turisme rural són un complement de l'activitat principal en aquest aspecte es diferencia de l' allotjament rural La Generalitat de Catalunya determina quatre modalitats d'establiments masia , habitatge unifamiliar situat en una explotació agrícola fora del nucli de població on el pagès comparteix habitacions amb els usuaris turístics masoveria , habitatge unifamiliar que es lloga sencer situat en una explotació agrícola on viu el pagès, fora del…
James Anderson
Economia
Agronomia
Economista i empresari agrícola escocès.
En la seva obra Essays relating to Agriculture and Rural Affairs 1775 definí la teoria de la renda diferencial de la terra, ampliada posteriorment per David Ricardo Publicà nombrosos estudis de fets econòmics preferentment agrícoles utilitzats pels economistes britànics fins al final del s XIX Edità “The Bee” Edimburg, 1790-94 i “Recreations in Agriculture, Natural History” Edimburg, 1799-1802
ecoconsum
Economia
Sociologia
Actitud compromesa amb una forma de consum que vetlla per una producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient, que no comprometi les opcions de les generacions futures.
En general, aquesta actitud ve acompanyada d’una defensa que l’acció econòmica ha de partir del nucli local i d’un tipus de proveïment preferentment autogestionat de productes ecològics o ecobiològics, fonamentalment aliments, i aposta per un apropament entre el món urbà i el rural, a través de la implicació de tots els agents —pagesos, elaboradors, distribuïdors i consumidors— en un mateix procés, basat en l’acceptació, el respecte i la confiança mútua
Institut Català del Crèdit Agrari
Economia
Organisme autònom financer adscrit al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya creat el 1984 i posteriorment modificat el 1988.
Les funcions de l’Institut són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries a Catalunya, i promoure la millora del medi rural Per tal de portar a terme les esmentades funcions, l’Institut pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques , subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i…