Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
aval
Economia
Dret mercantil
fiança
de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi, per la qual l’avalador es compromet a pagar l’import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del seu pagament.
L’aval ha d’ésser fet per escrit, signant a la mateixa lletra de canvi, bé que algunes legislacions admeten l’aval en document separat de la lletra L’avalador pot reduir la seva responsabiliat limitant-la només a temps, quantitat, casos o persones determinats
Włodzimierz Brus
Economia
Economista polonès.
Tingué nombrosos càrrecs d’assessor del govern comunista Partidari d’un socialisme descentralitzat i amb un mercat controlat, fou separat de tota mena de càrrecs i del partit comunista a mitjan 1968, i emigrà a la Gran Bretanya La seva obra principal, Ogólne problemy funkcjonowania gospodarki socjalistycznej ‘Problemes generals del funcionament de l’economia socialista’, 1961 fou considerada la millor exposició teòrica de les reformes econòmiques vers un socialisme descentralitzat El 1982 publicà Economic History of Communist Eastern Europe
mantega de cacau
Alimentació
Economia
Greix contingut en el cacau.
És separat parcialment, normalment per pressió, a partir de la pasta de cacau o dels grans torrats i espellofats És una massa sòlida que es fon al paladar, de color blanc groguenc, amb olor i gust de cacau En la indústria alimentària és utilitzada quasi exclusivament en l’elaboració de la xocolata i d’altres productes derivats del cacau d’alt contingut en greix En farmàcia és molt emprada com a excipient de supositoris i pomades i, en forma de barreta, per a amorosir els llavis tallats
Jevgenij Aleksejevič Preobraženskij
Economia
Economista teòric de la revolució russa.
Autor, amb Bukharin, de Bukvar’ Kommunizma ‘Abecé del comunisme’, 1919 Membre del comitè central del partit, en fou separat el 1921, perquè defensava les tesis de Trockij La seva obra més important és Novaja Ekonomija ‘La nova economia’, 1926, escrita dins el context del debat sobre la industrialització 1924-28 El problema que es plantejà Preobraženskij fou esbrinar quina llei econòmica presidia el desenvolupament de l’economia de transició a l’URSS, la qual cosa el portà a elaborar el concepte d’acumulació socialista primitiva Fou partidari de la construcció del socialisme per…
colònia industrial
Colònia industrial Viladomiu (Gironella)
© Fototeca.cat
Història
Economia
Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…
Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos
Economia
Societat petroliera espanyola.
Fou constituïda el 1927 amb un capital subscrit per l’estat 31% i per un consorci bancari en el qual figuraven el Banc de Catalunya i el Banc Hispanocolonial, que guanyà el concurs convocat pel govern de Primo de Rivera per al monopoli sobre la importació, manipulació industrial, distribució i venda dels combustibles minerals líquids La idea del monopoli estatal fou del ministre de finances José Calvo Sotelo, i tenia objectius fiscals i nacionalistes l’activitat petroliera a l’Estat espanyol havia estat fins aleshores a mans de la Shell i la Standard Oil La CAMPSA es limità a la distribució i…
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…