Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
crematística
Economia
Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, tot diferenciant-la de l’economia domèstica, de base preferentment agrícola.
Al s XIX, alguns autors l’aplicaren en el sentit de ciència de la riquesa, i darrerament ha esta emprat com a sinònim d’economia política
departament de vendes
Economia
Divisió interna típica en l’organització de l’empresa.
Comprèn, generalment, les funcions relatives a l’obtenció de les comandes i el lliurament del gènere als clients És sinònim de departament comercial, bé que aquest és un terme més ampli, que comprèn des de la promoció i les tècniques de vendes fins als serveis de postvenda, passant per la investigació de mercats
riquesa
Economia
Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.
Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en aquest sentit d’estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme “patrimoni” Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l’increment que l’estoc riquesa inicial ha experimentat en el temps de referència Aquest concepte de riquesa en termes de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns
recessió
Economia
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica.
Correspon a la flexió que hi ha entre la prosperitat i la depressió i, per períodes curts de temps, és sinònim de depressió N'és el tret fonamental la disminució de la demanda, especialment la de béns de capital i, en conseqüència, la reducció de la producció La baixa de beneficis, que se'n deriva, provoca una disminució de les inversions noves, una acumulació d’estocs i una elevació de la taxa d’atur També produeix tensions en el sistema bancari
solvència
Economia
Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social.
Referit a persones individuals és sinònim de possessió de béns Referit a empreses mercantils, es parla de solvència amb relació al seu “patrimoni net” i s’interpreta com un índex de la garantia per a proveïdors i creditors envers la cobertura dels seus crèdits L’indicador o ràtio de solvència més corrent és el quocient que també s’anomena índex de cobertura general, valor que assenyala quantes unitats monetàries de l’actiu garanteixen cada unitat monetària que l’empresa deu
despesa
Economia
Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
Com a sinònim d’utilització, les despeses poden comportar la transformació, la destrucció o simplement l’ús d’aquests béns i serveis Com a expressió de valor, la despesa pot ésser significada tant en termes del volum físic utilitzat és a dir, transformat, destruït o usat com en termes monetaris valor monetari corresponent Les despeses poden ésser classificades, entre altres criteris, segons la classe d’institució despeses públiques i privades , segons la classe de béns o serveis en què es materialitzen primeres matèries, mà d’obra, energia, béns alimentaris, medicines, espectacles, etc,…
terra
Economia
Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable segons el tipus d’activitat a què es refereix: és bàsic en l’agricultura, per exemple, i relativament reduït respecte al capital o el treball directe en activitats industrials com la fabricació de maquinària de precisió o l’electrònica.
L’atenció que li ha concedit la teoria econòmica ha estat sotmesa a la importància que com a factor de producció ha representat en cada moment històric i ha estat centrada especialment en l’anàlisi de la distribució de la renda Així, els fisiòcrates, en fixar-se com a activitat bàsica en l’agricultura, atribuïen a la terra la capacitat exclusiva d’obtenir un excedent o producte net, i, en conseqüència, als propietaris d’aquesta corresponia d’apropiar-se'l Per als clàssics, la renda de la terra era la diferència entre la collita obtinguda i el que calia pagar en salaris i beneficis per a…
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…