Resultats de la cerca

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

Després de la mort de Stalin treballà per la revitalització dels estudis econòmics i defensà la integritat científica Utilitzà el mètode matemàtic en la seva anàlisi econòmica A partir del 1962 participà en el debat sobre problemes de la gestió econòmica socialista i es pronuncià a favor d’una major autonomia per a les empreses És autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten L’ús de les matemàtiques en la investigació econòmica 1959 i El valor i els preus en l’economia socialista 1961

Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i…

Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el…

Per a l’assoliment d’aquests objectius, estimula els intercanvis econòmics internacionals sobre bases multilaterals, realitza i impulsa estudis i formula recomanacions de polítiques econòmiques als estats membres Edita moltes publicacions, entre les quals són ben conegudes les seves anàlisis anuals sobre l’economia de cadascun dels estats membres, i també de la resta del món, els estudis conjunturals, els informes sobre diversos indicadors clau com l’educació, la distribució de la renda, etc, així com un gran nombre de recopilacions estadístiques a partir de bases de dades exhaustives i…

Vida i obra Militant anarquista afiliat a la CNT, fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc Visqué a París 1914-1919, on, el 1918 amb el pseudònim Xifort , escriví a Le Libertaire , i també a L’International Collaborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona Fundà Despertad , a Vigo Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d’exiliar-se a…

En fou el fundador el canvista Mayer Amschel Rothschild Frankfurt 1743 – 1812 Banquer de Guillem I de Hessen, finançà el seu exèrcit a la guerra contra Napoleó Mestre dels seus fills, els envià a diverses ciutats europees per ampliar la seva xarxa bancària Amschel Rothschild 1773 – 1855 el succeí a Frankfurt Salomon Rothschild 1774 – 1855 fundà la casa de Viena 1826 Nathan Rothschild 1777 – 1836, la de Manchester 1798, que es traslladà després 1813 a Londres i que fou prestadora del govern anglès, especialment en la guerra contra Napoleó i en la de Crimea El seu fill Lionel Nathan Rothschild…

Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…

El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…