Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
capital social
Economia
Valor monetària de les aportacions dels socis a les societats, particularment a les mercantils.
En aquestes, la veritable importància del capital social és de tipus comptable, puix que per la seva inclusió obligatòria en el passiu del balaç constitueix per als socis una garantia que la xifra de beneficis que apareix al balanç és real, i per als creditors, que la societat pot respondre almenys d’una quantitat igual a la xifra del capital, llevat que resultin pèrdues del balanç Per a evitar aquest perill, les lleis obliguen a reposar el capital o a restablir-ne d’alguna altra manera l’equilibri, quan les pèrdues sobrepassen un cert percentatge de la xifra del capital Cal no…
ampliació de capital
Economia
Dret mercantil
Augment de la xifra del capital d’una societat mercantil mitjançant l’aportació de béns dels antics socis o d’altres de nous, o el traspàs al compte de capital del contingut dels comptes de reserva o la conversió de crèdits passius o plusvàlues en capital.
L’ampliació de capital exigeix sempre acord de la junta general de socis, generalment amb vot reforçat, inserit en el registre mercantil i, a més, en el cas de conversió de crèdits, el consentiment dels creditors
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin…
Abacus
Economia
Cooperativa de consum de material escolar i cultural.
Fou creada el 1968 per un grup de mestres i pares de Barcelona amb la finalitat de proveir-se de material pedagògic escolar de qualitat i a un preu assequible Amb el temps, diversificà i amplià la seva oferta en el consum educatiu, familiar i cultural També promou un gran nombre d’activitats culturals L’any 2019 tenia 48 botigues, 41 de les quals a Catalunya, 5 al País Valencià i 1 a Palma, i prop d’un milió de socis de consum i uns 580 treballadors socis de treball Els socis tenen dret d’informació, de participació en les accions socials, culturals i d’…
Francesc Nonell i Feliu
Economia
Banquer.
Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure…
caixa rural
Economia
Tipus d’entitat de crèdit agrari sorgida al País Valencià a la fi del segle XIX (el 1895 ja n’havien estat creades per alguns sindicats agrícoles); eren inspirades en les caixes alemanyes creades per Raiffeisen.
La base era la mutualitat, i tots els socis eren responsables solidàriament dels compromisos de la caixa, i el capital no donava interessos La caixa prestava als socis la garantia de llurs béns mobles i collites, però sense hipoteques Hom les ha considerades un precedent del moviment socialcatòlic del començament del segle XX Es generalitzaren a l’Estat espanyol a l’empara de la llei de Sindicats Agrícoles del 1906 Les caixes rurals tingueren a Mallorca una gran difusió per iniciativa de la Federació Catòlica Agrària, especialment del franciscà Pere Joan Cerdà i…
acció alliberada
Economia
Dret mercantil
Acció per la qual no s’exigeix desembossament de l’accionista, ja sigui perquè s’emet amb càrrec a reserves de lliure disposició, com perquè el seu valor nominal ja ha estat totalment desembossat pels seus titulars, en el moment de la seva emissió o posteriorment.
L’existència d’accions no alliberades implica que els socis titulars encara mantenen obligacions de desembossament amb la societat, obligacions que reben el nom de divident passiu
Diner’s Club
Economia
Organització internacional de crèdit per al consum creada als EUA el 1949.
Els socis disposen d’una targeta personal i intransferible que permet d’abonar al final de cada mes i amb moneda nacional totes les despeses efectuades als establiments acollits al club
Caixa d’Enginyers
Economia
Societat cooperativa d’estalvi i crèdit fundada el 1967.
Amb uns 200000 socis 2020, desenvolupa l’activitat al territori de l’Estat espanyol, bé que sobretot a Catalunya Té la seu central a Barcelona, i està orientada a donar servei als professionals, ja siguin enginyers o d’altres professions És l’entitat matriu del Grup Caixa d’Enginyers , que integra també Caixa d’Enginyers Gestió societat gestora de fons d’inversió, Caixa d’Enginyers Vida i Pensions societat gestora d’assegurances, reassegurances i fons de pensions, Caixa d’Enginyers bancassegurances operador d’assegurances, Ingenium Shopping cooperativa de consumidors i Norbolsa d…
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…