Resultats de la cerca

L’interès és la part de l’excedent susceptible d’ésser apropiat a través de la circulació financera dels posseïdors de fons de capital monetari Atesa l’ambigüitat del terme capital , a vegades és díficil de distingir l’interès d’altres tipus d’ingressos

El grau de mobilitat dels factors depèn en part de llur pròpia natura la terra, per exemple, és susceptible de diverses utilitzacions, mentre que resta absolutament determinada pel que fa a l’espai Això no obstant, la mobilitat teòrica dels factors és molt condicionada per la rigidesa que imposa una determinada estructura productiva

En microeconomia hom parla de propensió al consum, propensió a l’estalvi , que representen la regularitat en el comportament del consumidor, que, donada una renda, la distribueix, entre el consum o l’estalvi, segons les seves preferències La propensió marginal al consum mesura la relació, per quocient, entre l’increment del consum d’un individu i l’increment de la renda que l’ha causat La mateixa relació entre increment de l’estalvi, a causa d’un increment de la renda, es diu propensió marginal a l’estalvi En macroeconomia fou Keynes qui estudià la propensió al consum global com una funció,…

Segons el termini a què són subjectes, els correspon, en el registre comptable, un lloc determinat l’actiu si és creditor o el passiu si és un crèdit

L’atenció que li ha concedit la teoria econòmica ha estat sotmesa a la importància que com a factor de producció ha representat en cada moment històric i ha estat centrada especialment en l’anàlisi de la distribució de la renda Així, els fisiòcrates, en fixar-se com a activitat bàsica en l’agricultura, atribuïen a la terra la capacitat exclusiva d’obtenir un excedent o producte net, i, en conseqüència, als propietaris d’aquesta corresponia d’apropiar-se'l Per als clàssics, la renda de la terra era la diferència entre la collita obtinguda i el que calia pagar en salaris i beneficis per a…

La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…