Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Fritz Machlup
Economia
Economista nord-americà d’origen austríac.
Es doctorà en economia a la Universitat de Viena, on fou professor fins a la seva anada als EUA Fou professor a les universitats de Buffalo 1935-47, John Hopkins 1947-60 i Princeton 1960-71 Fou elegit president de l’American Economic Association 1966 Les seves aportacions a la ciència econòmica tenien un enfocament bàsicament ortodox però a partir de l’anàlisi keynesiana Fou un dels primers a tractar el tema de l’economia de l’educació, sobre el qual escriví Production and Distribution of Knowledge in the USA 1962 També analitzà els problemes monetaris internacionals en…
colònia industrial
Colònia industrial Viladomiu (Gironella)
© Fototeca.cat
Història
Economia
Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…
petrodòlar
Economia
Terme aplicat als saldos en dòlars que acumularen els països productors de petroli com a conseqüència de les fortes puges de preus d’aquest el 1973 i el 1979, que ocasionaren importants desequilibris en les balances de pagaments a nivell mundial.
L’enorme volum que assoliren els petrodòlars creà, en particular arran de la puja del 1973, el problema de reciclar aquests recursos, ja que els països exportadors de petroli tenien poca capacitat importadora En aquest reciclatge tingué un paper determinant la banca, amb una gran expansió del crèdit internacional, ja que no existien canals alternatius per a dirigir aquests petrodòlars cap als països amb balances de pagaments deficitàries De tota manera, el superàvit obtingut pels països exportadors de petroli arran de la puja del 1973 s’havia esgotat ja el 1978, poc abans de la…
cameralisme
Economia
Conjunt de doctrines econòmiques, versió germànica del mercantilisme
, que tenien com a principal característica de perseguir la millor administració i l’augment del patrimoni o cambra del príncep o de l’estat.
El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher 1635-82, que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència Von Hörnigk 1638-1712 mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will ‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’ El darrer gran cameralista, JHG von Justi 1705-71, admeté ja el paper de la competència i del principi de l’egoisme i…
Josep Tomàs Ventosa i Soler
Economia
Política
Cormerciant, polític i filantrop.
Molt jove, el 1809, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Matanzas Ràpidament hi adquirí experiència i coneixements comercials en el ram dels teixits i n'obtingué grans beneficis Tingué diversos càrrecs privats i públics —fou alcalde de Matanzas en dues ocasions 1847 i 1852— i es dedicà a activitats filantròpiques La seva filantropia també tingué ressò a Vilanova, on preocupat per l’analfabetisme del seus habitants impulsà tot d’actuacions filantròpiques per erradicar-lo Així, decretada la desamortització dels béns de l’Església, adquirí 1846 uns terrenys que tenien els…
aranzel
Economia
Dret fiscal
Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.
Els primers aranzels tenien la finalitat de recaptar fons per al fisc Amb l’adveniment de la industrialització, l’aplicació de l’aranzel respon més pròpiament al desig de protegir la producció nacional de la competència estrangera que a l’obtenció de recursos fiscals L’aranzel pot ésser específic si és calculat prenent com a base una propietat física del producte pes, volum, etc ad valorem, si és calculat sobre el preu, i mixt , si hom fa intervenir elements ad valorem i específics L’aranzel específic té l’avantatge de la simplicitat en la seva aplicació, però té l’inconvenient…
fava

Faves
© C.I.C - Moià
Alimentació
Economia
Llavor i fruit de la favera.
Les faves són molt apreciades culinàriament, especialment les tendres, en oposició a les velles o seques, i n'hi ha diversos plats característics faves ofegades amb llorer, alls, ceba, botifarra negra, etc, faves parades amb cols o altra verdura, faves escaldines amb oli i vinagre, etc El seu consum ha estat desaconsellat en altres èpoques Així els sacerdots i les classes altes de l’antic Egipte no en menjaven i els deixebles de Pitàgores en tenien prohibit el consum Aquests prejudicis podrien ésser relacionats amb un cert coneixement intuïtiu del favisme Els principals països productors són…
Partenariat Transpacífic
Economia
Acord de lliure comerç establert entre dotze estats costaners del Pacífic.
Tancat el 5 d’octubre de 2015 a Auckland Nova Zelanda pels representants dels Estats Units, el Japó, Malàisia, el Vietnam, Singapur, Brunei, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Mèxic, Xile i el Perú, posteriorment havia de ser ratificat pels parlaments respectius, que tenien marge de decisió en els detalls de les bases de l’acord Té com a precedent l’acord de lliure comerç P4 entre Brunei, Xile, Nova Zelanda i Singapur 2005 Afecta la majoria de béns i serveis intercanviats entre els estats membres i comporta l’eliminació gradual d’unes 18000 tarifes que, en total, hi són…
Mercado Común del Sur
Economia
Organització sud-americana fundada al març del 1991 amb l’objectiu de crear una zona de lliure comerç i de cooperació econòmica entre els estats membres.
En foren fundadors Argentina , Brasil , Paraguai i Uruguai El 1992 acordaren la creació d’una taxa externa comuna entre el 2 i el 20% en vigor des del 1995 La presidència és ocupada rotativament, cada sis mesos, pels caps de Govern dels estats membres En són membres associats 1996, Xile , Colòmbia , Equador , Perú i Bolívia Ha intentat acords bilaterals amb Mèxic -la condició de membre del Tractat de Lliure Comerç del qual en dificulta l’ingrés-, la Unió Europea 1998, la Comunitat Andina de Nacions 2003 i la Lliga Àrab 2005 El 2006 Veneçuela -que donà suport a la incorporació de Cuba , …
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal…