Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
teorema de la teranyina
© fototeca.cat
Economia
Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.
Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…
Ronald Harry Coase
Economia
Economista nord-americà d’origen britànic.
Es graduà a la London School of Economics 1932, on ensenyà del 1935 al 1951, que es traslladà als Estats Units Professor a la Universitat de Chicago 1964-82, el 1991 rebé el premi Nobel d’economia pels seus estudis sobre els costs de transacció i dels drets econòmics Publicà, entre molts altres, dos treballs considerats fonamentals de la teoria econòmica actual i que constitueixen el nucli del seu pensament The Firm 1937, en el qual dona raó de l’existència l’empresa com la forma de minimitzar, tot internalitzant-los, els costos de transacció, i The Problem of Social Cost 1960, en què…
Kenneth Arrow
© Beijing Forum Secretariat
Economia
Matemàtiques
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…
Merton Howard Miller
Economia
Economista nord-americà.
Professor de la Universitat de Chicago, estudià l’estructura econòmica de l’empresa Elaborà, amb FModigliani, el teorema Modigliani-Miller sobre el cost de capital i l’estructura òptima del capital de l’empresa El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, juntament amb Markowitz i Sharpe Entre els seus darrers llibres hi ha The Theory of Finance, Macroeconomics A Neoclassical Introduction 1986, Financial Innovations and Market Volatility 1991, Merton Miller on Derivatives 1997, Preliminary Study of the Pueblo of Taos New Mexico 1998 i Corporate Hedging In Theory And Practice Lessons…
Wassily Leontief
© Fototeca.cat
Economia
Economista nord-americà d’origen rus.
Traslladat als EUA 1931, fou professor a Harvard 1931-75, on dirigí 1948-75 el Harvard Economic Research Project on the Structure of the American Economy Formulà, a partir de l’anàlisi de l' input-output , establerta per ell, un model estàtic d’explicació de l’estructura econòmica utilitzat com a base de futures previsions o planificacions Aquesta aportació, recollida a The Structure of American Economy 1919-39 1941, fou ampliada a Studies on the Structure of American Economy 1953, on inclou una proposta de dinamització del seu model Premi Nobel d’economia 1973 Elaborà també mètodes de càlcul…
benefici
Economia
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però deduïts bé que l’empresari, el…