Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
agent del navilier
Economia
Dret mercantil
Col·laborador del navilier o armador, en tota mena d’operacions mercantils.
Pot ésser terrestre consignatari o marítim capità del vaixell oficial corredor marítim o privat
Antoni Montfort i Miquel
Economia
Comerciant.
Establert a Barcelona, gravà i publicà el 1818 un Plano de la ciudad de Barcelona y sus cercanías que dedicà al capità general FJCastaños, i el 1829 una esfera terrestre i una de celeste en castellà
Material y Construcciones
Economia
Empresa metal·lúrgica, els orígens de la qual es remunten a l’any 1857 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, controlada des del 1862 pels germans Ignasi i Casimir Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual Tenia installacions actuals al barri barceloní del Poblenou, a València i Alcázar de San Juan Castella-la Manxa per produir laminats, automotors, vagons de ferrocarril, ballestes, construccions metàlliques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora Pertangué al grup del Banc Central La xifra de vendes assolí 10452 milions de pessetes el 1985 i donava feina a…
Josep Bonaplata
Indústria tèxtil
Economia
Edició
Industrial, fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó.
A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat…
Fèlix Escalas i Chamení

Fèlix Escalas i Chamení
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i home de finances.
Collaborà a la premsa mallorquina “La Almudaina”, “El Correo de Mallorca” i barcelonina “La Veu de Catalunya”, “Hispània”, “Economia i Finances” Participà en la tertúlia de Joan Alcover Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancàriament i que intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya El…
Josep Maria Cornet i Mas

Josep Maria Cornet i Mas
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Política
Economia
Enginyer industrial i polític.
Titulat enginyer el 1868, treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí des del 1880 fins a la seva mort Projectà, amb Nicolau Tous, els ponts metàllics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses 1871-72 Les seves obres més importants foren els mercats del Born 1874-76, en collaboració amb l’arquitecte Josep Fontserè, i de Sant Antoni 1879-82, amb l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, ambdues a Barcelona Inventà una màquina per al marcatge de les dents de les rodes còniques d’engranatge 1876 El 1808 esdevingué gerent de la nova societat La Constructora…
Arturo Virosque i Ruiz
Economia
Empresari.
El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també fundador del…
Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Política
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat…
Elon Musk
Economia
Electrònica i informàtica
Emprenedor nord-americà d’origen sud-africà.
Nacionalitzat canadenc 1989 i nord-americà 2002, el 1995 abandonà els estudis de física a la Universitat de Stanford per fundar l’empresa Zip2, un directori en línia pioner, amb la venda de la qual 1999 aconseguí capital per a ulteriors iniciatives, sempre a l’avantguarda de la tecnologia i amb un component de futur que li han valgut el qualificatiu de visionari El mateix 1999 creà Xcom posteriorment PayPal, un dels primers i més utilitzats serveis de pagament en línia, adquirit pel portal eBay el 2002 Aquest any fundà SpaceX , empresa aeroespacial pionera en ginys i missions espacials…
junta de comerç
Economia
Història
Institució representativa de la burgesia comercial creada per tal de promoure l’activitat industrial i mercantil.
L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països…