Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
acumulació de capital humà
Economia
Conjunt de despeses en educació i salut en un país o regió, amb el mateix efecte sobre el creixement que la inversió en capital tangible, motiu pel qual es defineixen com a inversions en capital humà, i la seva acumulació resulta fonamental per al procés de desenvolupament econòmic.
De totes maneres, les despeses en educació i salut han estat considerades tradicionalment com a consum i no com a inversió
concurrència
Economia
Situació de mercat caracteritzada, en general i tradicionalment, per la lliure entrada
i la igualtat de possibilitats.
En aquest sentit qualsevol individu o empresa pot participar en el mercat sense que la intervenció de l’estat, dels trusts, càrtels i altres grups trenqui la paritat entre els concurrents Modernament hom parla de concurrència perfecta i imperfecta, entenent per la segona el fet que el mercat estigui dominat per monopolis
prestació personal
Economia
Dret fiscal
Servei personal obligatori exigit per la llei als veïns d’una població per a obres o serveis d’utilitat comuna.
Mitjà tradicionalment emprat per a construir camins municipals, actualment es troba en desús Hom aportava un treball personal —posteriorment redimible per un impost— d’uns cinquanta-dos dies l’any, compatibles amb els treballs agrícoles, dedicant-hi una jornada setmanal, i del qual ningú no podia excusar-se Les eines eren facilitades per l’ajuntament o pels veïns mateixos i el treball era dirigit per un perit comissionat per l’ajuntament
competitivitat
Economia
Capacitat per a la producció i venda de productes i la prestació de serveis en els mercats interiors i exteriors.
L’objectiu essencial d’una estratègia de foment de la competitivitat és potenciar la capacitat d’adaptació eficient de l’economia davant canvis en la tecnologia, en els mercats i en les institucions És un factor clau, en la mesura que la capacitat d’un creixement sostingut de l’economia depèn del seu potencial exportador i de l’estalvi, accentuat pel fet que la integració a la Comunitat Europea comporta una major obertura Tradicionalment s’han identificat com a factors determinants de la competitivitat els costs i els preus, però actualment cal afegir-ne de nous, com són ara la…
empresa de treball temporal
Economia
Empresa que exerceix d’intermediària en el mercat de treball entre les empreses que busquen treballadors temporals o eventuals i les persones que busquen feina.
Aquesta mena de companyies es regulen per la llei 14/1994 d’1 de juny i un posterior reial decret, el 4/1995 de 13 de gener Tradicionalment, la contractació de treballadors amb la finalitat de cedir-los amb caràcter temporal a d’altres empreses per a fer front a necessitats conjunturals havia estat prohibida pels ordenaments laborals Amb tot, des del final dels anys seixanta, els països centrals de la Unió Europea començaren a regular aquesta activitat en considerar que podia canalitzar un volum molt important d’ocupació que requereix una resposta immediata A l’Estat espanyol,…
emissió de diner
Economia
Creació i posada en circulació de diner per part de l’estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als bancs d’emissió, generalment només un.
Tradicionalment aquest banc d’emissió emetia metall encunyat o paper moneda en contrapartida metàllica, d’acord amb unes normes o un règim d’emissió La seva reglamentació ja fou objecte de discussió al s XIX entre l’escola bancària, partidària de la llibertat d’emissió de bitllets sense correspondència amb les reserves metàlliques, i la Currency School, que recomanava l’establiment d’un patró metàllic rígid La llei de Peel 1844 donà prioritat a la segona, bé que, posteriorment, la creixent necessitat de liquiditat motivà l’abandó de la convertibilitat metàllica de totes les monedes Actualment…
BRIC
Economia
Grup de països format pel Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina, el nom del qual correspon a les respectives sigles en anglès (Brazil, Russia, India, China).
Per l’extensió, la població i els recursos, constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment designat com a desenvolupat que formen l’Europa occidental, el Canadà i els Estats Units i el Japó, i que en relativament pocs anys han experimentat un creixement econòmic accelerat Al final de la primera dècada del segle XXI representaven gairebé el 50% de la població i al voltant d’una quarta part del PNB mundials La seva importància, en augment en l’escenari econòmic mundial, ha contribuït a una creixent cooperació en els…
factor de producció
Economia
Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d’uns ingressos.
Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord…
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en…
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts …