Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
aranzel exterior comú de la Unió Europea
Economia
Aranzel exterior aplicat als productes importats dins dels límits de la Unió Europea (UE).
És comú per a tots els estats membres de la UE, però varia en funció del producte importat Des de la seva implantació 1968 els estats membres no poden adoptar unilateralment cap mesura aranzelària, i els canvis estan subjectes a l’aprovació del Consell Europeu prèvia negociació o proposta de la Comissió Des dels inicis les modificacions subsegüents es prenen en el marc del GATT des del 1995 Organització Mundial de Comerç L’establiment del que hom anomena una nomenclatura combinada 1987 mitjançant la Tarifa Comunitària Integrada TARIC permet mantenir un control de les clàusules…
Agenda 2000
Economia
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l’ampliació de la Unió Europea
.
El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal d’establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l’objectiu d’adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés l’ampliació de la UE Els aspectes fonamentals de l’agenda tenen a veure amb les reformes de les polítiques agràries, l’augment de l’eficàcia dels fons estructurals Fons Estructurals de la Unió Europea i de cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països candidats a adherir-se a la UE…
euro
Economia
Unitat monetària de la Unió Europea.
Utilització i història És subdividida en 100 cèntims El nom s’adoptà en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el Tractat de Maastricht , tingué lloc l’1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes l’1 de gener de 2002 Per tal d’amortir els efectes negatius derivats d’unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns “criteris de convergència” recollits en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix uns límits quant a inflació, deute i dèficit públics, tipus d’…
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
avaluació d’impacte ambiental
Economia
Conjunt de tècniques que permeten introduir la dimensió mediambiental en els processos de presa de decisió respecte a la realització de projectes d’obres o d’inversió, de manera que es tinguin en compte els seus costos ecològics.
Una plasmació d’aquesta tècnica són els estudis d’impacte ambiental, que són obligatoris per als projectes d’infraestructures realitzats per les administracions públiques i que la Unió Europea preveu anar estenent a les noves activitats que es vagin creant Un dels primers objectius de la UE és definir un procediment que permeti decidir de forma clara la compatibilitat d’una obra amb l’entorn ambiental en el qual s’ha de portar a terme
recerca i desenvolupament
Economia
Procés planificat i programat d’activitats científiques que porten al progrés tècnic i a la innovació econòmica, juntament amb el perfeccionament de procediments i de productes.
Hom anomena recerca fonamental la desproveïda de valor mercantil i aplicada quan es tradueix en invents patentables al desenvolupament, la qual correspon la fase de preindustrialització innovació, normalment de finançament privat La despesa en R & D és un indicador de la capacitat competitiva i es mesura amb relació al PIB de cada estat o conjunt d’estats El 1999 la R & D era del 3,8% a Suècia, del 3,22% a Finlàndia, del 2,93% al Japó, del 2,65% als EUA, del 2,44% a Alemanya, del 2,19% a França, del 1,87% a la UE i del 0,89% a Espanya
Gazprom
Economia
Companyia d’extracció i distribució de gas russa.
És una de les primeres empreses energètiques del món i la primera en el gas natural, del qual és el primer productor i en controla poc menys del 20% de les reserves mundials, situades sobretot a Sibèria, els Urals i les regions del Volga Produeix al voltant del 90% del gas de la Federació Russa, i és propietària de la xarxa de gasoductes del país, de la CEI i, en consorci amb altres companyies, de ramificacions a Europa i Àsia en total, uns 150000 km El 2006 ocupava de manera directa entre 400000 i 500000 persones Dins la UE, vora una quarta part del gas consumit a la meitat de…
Josep Baruel i Coll
Economia
Cristianisme
Sacerdot i pedagog d’empresaris.
Ingressà a la Companyia de Jesús Doctorat en filosofia a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre psicologia de grups, amplià estudis a la Universitat de Nova York sobre gestió d’empreses, i de retorn a Catalunya 1958, esdevingué un dels principals impulsors d' ESADE , on impartí cursos Els anys seixanta i setanta estudià les motivacions i les pautes del trasllat de les empreses de Barcelona a la seva conurbació Introduí a l’Estat espanyol el concepte, l’estudi i la pràctica de l’anomenada dinàmica de grups i el coaching o asessorament personalitzat Publicà El desplazamiento industrial…
Joan Gaspart i Solves
Economia
Esport general
Futbol
Empresari hoteler i dirigent esportiu.
Net del fundador del grup HUSA Hotels , feu estudis a Suïssa i a l’IESE El 1982 fou nomenat director general del grup HUSA i posteriorment n’assumí la presidència succeint el seu pare, Joan Gaspart i Bonet Ha format part de la direcció d’organismes i d’organitzacions empresarials del sector turístic secretari de l’Asociación de Cadenas Hoteleras de España 1981, president del Consorci de Turisme de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de la seva fundació 1994 fins el 2019, i president del Consejo de Turismo de la CEOE 2010-19, entre altres càrrecs És també vicepresident primer…
,
Associació Europea de Lliure Comerç
Economia
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal.
Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993 Unió Europea el 1972, la Gran Bretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia, en determinà la sortida de…