Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
primeres matèries
Economia
Tecnologia
Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d’utilitzar-los en un posterior procés de producció.
En sentit estricte, hom considera primeres matèries els recursos agrícoles i els d’origen mineral, bé que pot estendre's a tots aquells productes resultants d’una elaboració prèvia que són emprats amb caràcter de generalitat com a mitjans de producció Així, hom parla de primeres matèries per a referir-se als elements, productes o substàncies que hom sotmet a un procés de fabricació o de transformació per tal d’obtenir-ne un producte acabat Les primeres matèries sempre fan referència a un procés concret, de manera que els productes acabats d’un procés poden ésser les primeres matèries d’un…
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
Arsène Jules Dupuit
Economia
Enginyer i economista francès.
Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860
riquesa
Economia
Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.
Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en aquest sentit d’estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme “patrimoni” Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l’increment que l’estoc riquesa inicial ha experimentat en el temps de referència Aquest concepte de riquesa en termes de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns
anàlisi cost-benefici
Economia
Tècnica d’avaluació econòmica que es fonamenta en la traducció en unitats monetàries dels fluxos de costos i de beneficis de projectes alternatius d’elecció, incloent-hi els costos i beneficis socials, un cop se n’han identificat els requisits específics i les solucions.
Pot utilitzar mètodes de preferència expressada valoració contingent o de preferència revelada valoració observada, i fa servir l’actualització i el descompte com a recursos per a convertir en valors presents la diferència entre costos i beneficis La gran dificultat del mètode és traduir els costos ambientals o els beneficis sobre la salut, per exemple, en unitats monetàries, perquè sovint es dóna el cas que, en molts projectes, durant les primeres fases, l’anàlisi de viabilitat tot just pot jutjar si val la pena obtenir els beneficis derivats de resoldre el problema, i és…
programació econòmica
Economia
Conjunt de tècniques de racionalització de l’activitat econòmica que tenen per objecte la determinació de la mesura i periodificació amb què han d’ésser aplicats certs mitjans per a l’obtenció d’un objectiu prefixat.
Aquesta programació pot ésser efectuada per una empresa privada o per un organisme estatal, segons quin sigui l’objectiu a què es refereixi i l’abast que hagin de tenir els seus resultats, emprant en cada cas la tècnica més adequada Així, hom l’ha aplicada tant al càlcul de provisions d’estocs de primeres matèries, de productes acabats, de selecció d’inversions, com a la utilització de la xarxa de transports i altres serveis públics En qualsevol cas, el principi de racionalitat suposa l’obtenció d’un màxim rendiment amb un mínim esmerç de mitjans i, per a la seva resolució, tant l’objectiu…
Parmalat
Economia
Empresa agroalimentària i lletera italiana.
Fou fundada a la dècada del 1960 a partir d’una botiga d’alimentació de la família Tanzi, de Parma Calisto Tanzi, que n'heretà la direcció el 1961, començà una política d’expansió a altres ciutats italianes i, impulsada per les innovacions fou una de les primeres a utilitzar els brics als anys setanta i la diversificació, es convertí en una de les primeres multinacionals de l’alimentació El 1990 entrà a cotitzar en borsa Al desembre del 2003, amb presència a 139 països, una plantilla de més de 36000 empleats i uns ingressos al voltant dels 7 600 milions d’euros, protagonitzà una…
banca en línia
Economia
Distribució i venda de productes bancaris a través de canals diferents dels tradicionals, especialment per telèfon i internet.
Aquests serveis s’iniciaren amb el telèfon, i a partir de mitjan dècada dels noranta la majoria d’entitats financeres començaren una estratègia de grans inversions a internet, amb l’objectiu d’utilitzar-la com a nou canal Aquest sistema provocà el naixement de nous bancs virtuals, amb existència només a la xarxa, i de segones marques de les entitats existents, tant bancs com caixes A partir del 1999 es desenvolupà una intensa cursa per a aconseguir una forta quota de mercat en aquest segment El BBVA i el BSCH han estat els més actius, però també la resta de grups mitjans com ara…
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s…
model

Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics…