Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
venda a la manta
Economia
Venda ambulant al marge de la llei consistent a estendre una manta o un tros de tela en un espai transitat, damunt la qual s'exposen els productes.
Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant
oligopoli
Economia
Forma de mercat freqüent en la realitat econòmica moderna, caracteritzada per un grau de concentració elevat, és a dir, perquè un nombre petit d’empreses controlen una elevada proporció de la producció, de la població activa del sector, etc.
La característica fonamental de l’oligopoli és l’elevat grau d’interdependència entre les decisions de les empreses Per aquest motiu, el problema central de la teoria de l’oligopoli se centra en la determinació de la quantitat d’equilibri i dels seus límits, i en l’anàlisi de les reaccions de cadascun dels venedors enfront de les modificacions de la conducta dels competidors a fi d’arribar a una situació d’equilibri
informació asimètrica
Economia
Desigualtat d’informació existent en els mercats i que es dóna quan una de les parts (comprador o venedor) té més informació o millor que l’altra.
Aquesta situació comporta una discriminació de preus que és perjudicial per al consumidor perquè paga més per un mateix producte que la resta d’agents del mercat Un exemple és el mercat dels cotxes usats, en el qual els venedors disposen de millor informació sobre la qualitat del vehicle que el comprador Fou un concepte posat de manifest el 1961 per George Stigler, premi Nobel d’economia el 1982 El 2001, els economistes George Akerlof, Michael Spence i Joseph Stiglitz reberen el mateix guardó per l’estudi sobre l’impacte d’aquesta variable en diversos mercats
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des…
dobla
Economia
Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme.
Consisteix en la venda al comptat d’uns valors, al canvi del dia, i la compra simultània de la mateixa quantitat de valors o a la inversa, a liquidar el dia de la liquidació de les operacions a terme, a un preu determinat, fixat en funció del canvi de l’operació al comptat i de la taxa d’interès del diner La dobla de fi de mes, al mercat de valors de Barcelona borsa havia constituït realment una operació de préstec de títols o de diners que possibilitava la liquidació de les operacions o la pròrroga de les posicions a l’alça o a la baixa, per part de compradors o venedors, d’una…
duopoli
Economia
Situació d’un mercat en la qual fan l’oferta només dos venedors, davant una demanda clàssica.
És el cas específic més simplificat d’oligopoli, estudiat i introduït per Antoine A Cournot El duopoli pot ésser també de demanda, quan dos únics compradors s’afronten a una oferta competitiva
e-business
Economia
Conjunt de negocis realitzats per via electrònica.
Una de les principals innovacions de l’anomenada nova economia són els negocis per via electrònica o que utilitzen essencialment internet i les tecnologies de la informació per a desenvolupar-se Les regles de la competència, en un món globalitzat sense fronteres per a les mercaderies, productes, serveis i capitals, s’han vist radicalment modificades, especialment amb l’impuls de l’anomenada economia digital, que agilitza els processos i les transaccions La informació ha esdevingut un dels valors més preuats i valuosos del nou marc econòmic, per damunt dels béns més materials En aquest nou…
economia col·laborativa
Economia
Modalitat d’intercanvi de béns i serveis a través d’internet, difosa a partir de la segona dècada del segle XXI.
No totes les transaccions econòmiques que es fan a través de la xarxa poden considerar-se economia collaborativa no ho són les vendes de productes d’empreses o comerços tradicionals a través dels portals respectius d’internet En el sentit més estricte, l’economia collaborativa consisteix en xarxes descentralitzades d’intercanvis entre particulars que són els proveïdors i els usuaris finals de les transaccions L’oferta la constitueix un bé de consum del qual el propietari en vol treure un benefici, sigui a través d’un intercanvi de productes o serveis, o bé en forma monetària, cosa que, si bé…
anàlisi tècnica
Economia
Tècnica de creació i interpretació de gràfics i indicadors borsaris per a prendre decisions d’inversió.
A diferència de l’anàlisi fonamental, l’anàlisi tècnica és coneguda com una teoria de la inversió més centrada en elements psicològics que no pas en les dades fonamentals d’una empresa o del seu sector Un dels usuaris més coneguts d’aquesta tècnica fou l’economista britànic John Maynard Keynes, que se’n beneficià amb importants guanys borsaris Amb l’anàlisi tècnica es pretén predir quin és el millor moment per a comprar o vendre un títol Les eines bàsiques d’aquesta anàlisi són els gràfics o xarts , i els qui la utilitzen són anomenats xartistes El mercat és per a ells la principal font d’…