Resultats de la cerca
Es mostren 6368 resultats
Ripon Falls
Cascada
Saltant (de 148 m d’alçada i 174,3 m d’amplada) del Nil Victoria, al SE d’Uganda.
Descobert el 1862 per John Speke La construcció de la presa a Owen Falls l’ha inundat
parc natural
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.
La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions provincials de…
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…