Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
blada
Botànica
Arbre caducifoli del grup dels auró
, de la família de les aceràcies, poc alt, de fulles mats, palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades.
La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense
albó de muntanya

Albó de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats.
Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura
aeroport de Sant Climent
Aeronàutica
Aeroport de Menorca, situat al SE de l’illa, al municipi de Maó, a 4,5 km d’aquesta ciutat i a 2 del poble de Sant Climent.
Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha…
angustisepte | angustisepta
Botànica
Dit de l’ovari o del fruit que té una cloenda estreta amb relació a l’amplada màxima d’aquell.
És aplicat principalment a algunes silícules
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…
aeroport de Lleida-Alguaire
Aeronàutica
Ocupa una superfície d’unes 367 ha, la longitud de la pista és de 2,5 km i l’amplada de 61m Té capacitat per a realitzar 14 operacions per hora La terminal ocupa 4 000 km 2 , i té una capacitat per a 400 000 passatgers i una capacitat operativa de fins a 3 500 tones l’any El seu principal objectiu és facilitar la interconnexió de les terres de Ponent amb els principals aeroports d’Europa i d’Àfrica del nord, tant per al transport de mercaderies, els desplaçaments turístics al Pirineu i la costa catalana, i també reduir la dependència de la regió d’altres aeroports La seva situació connecta…
aeroport de la Seu d’Urgell

Vista aèria de l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat dins els termes de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 5 km de la Seu d’Urgell.
Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en…
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània
raigràs italià

Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge