Resultats de la cerca

Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808

Comprèn unes 20 espècies pròpies de la regió mediterrània, de l’Europa central i de l’Àsia Menor El ciclamen de Pèrsia Cpersicum , de fulles marbrades i de flors grosses, amb una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al vermell viu, és molt apreciat en jardineria

És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol

Gendre d' Edmond Boissier , l’acompanyà en algun dels seus viatges per les Illes Balears i el País Valencià Publicà, juntament amb Émile Burnat, Notes d’un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence Espagne 1882 A la mort de Boissier n'amplià l’herbari i les colleccions, que llegà posteriorment al Conservatori Botànic de Ginebra

Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414 la comunitat s’installà a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat ampliada novament i renovada el 1774 Hi residí fins el 1835 la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies

Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de botànics…

L’emplaçament és situat en el de l’antiga mesquita major, transformada en església parroquial amb el nom de Santa Maria d’Almatà El 1351, iniciades les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la de Santa Maria d’Almatà esdevingué església d’una comunitat de clarisses que s’hi establí i, a la vegada, santuari de la Mare de Déu d’Almatà El 1626, després de dos segles de decadència, el convent fou repoblat amb clarisses observants hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada des d’aleshores l’…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932 publicà Plantae…

Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals  CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes ecològics del canvi global Fou l’…