Resultats de la cerca

Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental

Presenten fulles simples, alternes, amples i caduques, amb estípules Són plantes monoiques, de flors masculines formades per un cert nombre d’estams de 2 a 10 concrescents, amb una bràctea i disposades en aments, i de flors femenines formades només per un ovari bicarpellar i disposades en una inflorescència més rígida el fruit és monosperm, sec i indehiscent Força betulàcies proporcionen fusta, molt apreciada en la construcció de mobles per la seva importància econòmica, destaca l’espècie Corylus avellana avellaner Betulàcies més destacades Alnus glutinosa vern Alnus incana…

Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…

És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la…

Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca…

Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna

De caràcter biogeogràfic mediterrani medirional, viu a les màquies del litoral valencià i balear

El vestuari de la dona s’ha d’adaptar també a les transformacions que experimenta el seu cos durant l’embaràs A mesura que la gestació avança, la forma del cos de la dona es modifica, especialment en la part de l’abdomen, els pits i els malucs, de manera que probablement no podrà utilitzar la mateixa roba que abans de l’embaràs També canvia la distribució del pes del cos, sostingut pels peus, de manera que les sabates han d’ésser adequades a aquesta situació A més, durant l’embaràs solen aparèixer alguns trastorns en determinades parts del cos, com les mames o les cames, que es poden reduir…

Presenta una umbella atapeïda de flors blanquíssimes, de sis pètals Les llavors són negres, petites i arrodonides