El vestuari de la dona s’ha d’adaptar també a les transformacions que experimenta el seu cos durant l’embaràs. A mesura que la gestació avança, la forma del cos de la dona es modifica, especialment en la part de l’abdomen, els pits i els malucs, de manera que probablement no podrà utilitzar la mateixa roba que abans de l’embaràs. També canvia la distribució del pes del cos, sostingut pels peus, de manera que les sabates han d’ésser adequades a aquesta situació. A més, durant l’embaràs solen aparèixer alguns trastorns en determinades parts del cos, com les mames o les cames, que es poden reduir amb una roba interior adequada.
En general, no cal emprar vestits especials al començament de l’embaràs. El moment en què comencen a ésser necessaris depèn de cada cas concret, però sempre és recomanable de canviar els vestits habituals quan es nota que van massa justos o es fa difícil de cordar-los. A partir d’aquest moment la roba que s’utilitzi ha d’ésser ampla, de manera que no comprimeixi les parts del cos que van creixent i que permeti la transpiració. En concret, cal que sigui especialment folgada a nivell de l’abdomen per tal que no comprimeixi el fetus en procés de desenvolupament. Igualment, els pits han de poder créixer lliurement, sense que els vestits els comprimeixin. També és important que la roba no estrenyi les cames, perquè això empitjoraria els trastorns circulatoris que sovint afecten la dona gestant. Una altra condició que ha de complir el vestit és la d’ésser confortable i que permeti de moure’s lliurement. Aquests condicionaments no signifiquen que la dona no pugui utilitzar una gran diversitat de roba ni que calgui oblidar l’aspecte estètic. En l’actualitat es fabrica tota mena de roba per a dones embarassades i n’hi ha que tenen un sistema d’ajust variable per tal que la mateixa peça de roba sigui adaptable a cada fase de l’embaràs.
La roba interior ha d’ésser adequada des de l’inici de l’embaràs. Convé que sigui de teixits naturals per tal de facilitar la transpiració. L’ús de sostenidors és sempre recomanable, ja que si no els pits perden fermesa i és més fàcil que es presentin estries. De vegades convé portar-los de nit i tot per a evitar el fregadís dels mugrons amb els llençols. Els sostenidors han d’aguantar bé els pits sense comprimir-los per tal que no s’enfonsin els mugrons i les mames es puguin desenvolupar lliurement. Així, en molts casos, caldrà emprar-ne de mides diferents al llarg de l’embaràs. A més, han d’ésser de tires amples perquè no es clavin a les espatlles. Les calces, com tota la roba de la dona embarassada, no han de comprimir, ni a la cintura ni a l’engonal.
La faixa era utilitzada antigament per a evitar la caiguda de l’abdomen. Actualment no es considera sempre necessària perquè la majoria de les dones tenen una musculatura abdominal capaç de sostenir l’abdomen. En aquest sentit, precisament, és recomanable, en lloc d’utilitzar faixa, la pràctica d’exercicis físics adequats per a enfortir aquesta musculatura, que, a més, afavoriran la recuperació de la silueta després del part. En definitiva, actualment l’ús de la faixa es reserva per a les dones que per alguna raó tenen una musculatura abdominal relativament dèbil.
Les mitges i els mitjons poden influir directament en els trastorns circulatoris que sol experimentar la gestant en les extremitats inferiors. La utilització de lligues per a subjectar aquestes peces de roba dificulta la circulació venosa i per tant afavoreix el desenvolupament de varices i la inflor dels peus i els turmells. En canvi, les mitges completes fins a la cintura poden evitar la dilatació de les venes. Són especialment recomanables les mitges especials per a dones embarassades que efectuen una compressió progressiva des dels peus fins a les cuixes i que tenen la cintura ajustable.
Les sabates també han d’ésser amples per tal que no comprimeixin els peus. Al final de l’embaràs, de vegades cal emprar una talla més del que és habitual; a més, és recomanable que tinguin un taló baix i ample per afavorir una postura adequada. En canvi, els talons massa alts fan que el cos s’inclini cap endavant, de manera que s’exageren les alteracions de la postura característiques de l’embaràs. Al contrari, les sabates del tot planes fan que el pes repercuteixi de manera important sobre els talons.