Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
lilà de Pèrsia
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les oleàcies semblant al lilà, però més baix, de fulles més petites, amb el limbe decurrent, i de flors en raïms fluixos.
És planta de jardí oriünda de Pèrsia i de l’Himàlaia
verònica
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
gessamí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva enfiladissa, de la família de les oleàcies, que ateny de 4 a 5 m, amb fulles oposades imparipinnades i amb flors blanques i oloroses.
Prové de Pèrsia
levístic
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides i de flors groguenques agrupades en umbel·les.
Oriünda de Pèrsia, de vegades és conreada pels seus fruits aromàtics
morritort
Krish Dulal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles basals lirades i fulles caulinars linears, de flors blanques i de fruits en silícula emarginada i alada.
Planta originària de Pèrsia, ha estat conreada des de temps antic Hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica
ciclamen
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les primulàcies, amb tubercles arrodonits i més o menys deprimits, fulles cordades o reniformes, llargament peciolades, enteres o sinuato dentades, flors pentàmeres amb pètals reflexos i fruits capsulars dehiscents per cinc valves.
Comprèn unes 20 espècies pròpies de la regió mediterrània, de l’Europa central i de l’Àsia Menor El ciclamen de Pèrsia Cpersicum , de fulles marbrades i de flors grosses, amb una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al vermell viu, és molt apreciat en jardineria
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
primulàcies
Botànica
Família de primulals composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, de flors regulars, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
Comprèn al voltant de 550 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Primulàcies més destacades Androsace sp andròsace Androsace maxima cantirets , canterera Anagallis arvensis morró , anagall Coris monspeliensis farigola borda , pinzell Cyclamen sp ciclamen Cyclamen persicum ciclamen de Pèrsia Lysimachia sp lisimàquia Primula sp prímula , primavera Primula auricula aurícula Primula elatior prímula de muntanya Primula veris prímula vera Primula viscosa prímula viscosa, violer de Sant Josep Samolus valerandi enciamet , dolceta …
oleàcies
Botànica
Família de ligustrals constituïda per plantes llenyoses de fulles oposades, simples o compostes, de flors regulars, comunament tetràmeres, originàriament hermafrodites, amb dos estams i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits molt diversos.
Comprèn prop de 500 espècies, pròpies de les regions tropicals i temperades Oleàcies més destacades Fraxinus sp freixe Fraxinus angustifolia = oxycarpa freixe de fulla petita Fraxinus excelsior freixe de fulla gran Fraxinus ornus freixe de flor Jasminum fruticans gessamí groc Jasminum grandiflorum englantina Jasminum officinale gessamí , llessamí Ligustrum japonicum troana Ligustrum ovalifolium troanella Ligustrum vulgare olivereta Olea europaea var europaea olivera , oliver, oliu Olea europaea var silvestris ullastre , olivera borda, revell Philyrea angustifolia aladern de fulla estreta…
lliri
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.
Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent…