Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
bedoll
Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
estercúlia
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, originari d’Àsia oriental que pot assolir uns 15 m d’alçada, d’escorça verda i llisa, fulles grans lobulades de 30 a 40 cm de diàmetre, flors petites de color groc, disposades en inflorescències, i fol·licles papiracis molt característics, semblants a fulles.
De creixement ràpid, no aguanta les gelades fortes és una espècie força cultivada com a arbre viari i de jardí per la seva ombra i el seu port
trèvol pudent
Glomèrul florit del trèvol pudent
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçada, pubescent i glandulosa, amb una forta olor de betum, de fulles compostes de tres folíols lanceolats, de flors d’un blau violaci, en glomèruls llargament pedunculats, i de fruits indehiscents, monosperms, ovoides i rostrats.
Es fa en fenassars, a la regió mediterrània
poncemer
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 5 m d’alçada, de fulles el·líptiques, agudes i més o menys crenades, de flors externament rosades o purpúries, en raïms pauciflors, i de fruits, els poncems, en hesperidi, molt grossos, oblongs, de pell groga, endurida, rugosa i aromàtica, i de polpa agra.
És oriünd de l’Índia i el seu conreu és molt antic L’escorça del fruit serveix per a preparar un xarop i un oli essencial, emprats en farmàcia, i una confitura
traspic
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, una mica fètida, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles enteres, dentades o sinuades, les basals espatulades i les caulinars oblongues i auriculades, de flors blanques, en raïm, i de fruits en silícula, grossos i alats, amb un entrant apical.
Es fa en conreus, erms, etc, a una gran part d’Europa
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
càlam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de 60 a 150 cm d’alçada, de fulles estretes, flors reunides en espigues cilíndriques, verdoses, de 6 a 8 cm, i rizoma ramificat, esponjós, de fins a 1 m de llarg, que conté un oli essencial aromàtic i amarg, de propietats antibiòtiques.
Originària del sud-oest asiàtic, hom la troba en llocs pantanosos, vores de rius, etc, a l’Europa central, Àsia i Amèrica En fresc, el rizoma és emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l’estómac, expectorant o emmenagog Associat generalment a d’altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències És emprat actualment en perfumeria i com a aromatitzant en la producció de licors
cargolí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, que ateny fins a 6 m d’alçada, amb fulles compostes de folíols ovats i acuminats, semblants als de la mongetera, flors oloroses blanques o grogues, d’ales rosades o tirant a lila, estendard contort i carena cargolada en espiral de 4 a 5 voltes.
Els llegums són grossos uns 15 cm, i les llavors, com mongetes globuloses i brunes És originària de la part tropical d’Amèrica del sud
gledítsia
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Amèrica del Nord, sovint de més de 20 m d’alçada, amb el tronc i les branques amb estípules espinoses simples o trífides, fulles grans, compostes pinnades o bipinnades, d’un color verd clar, flors petites, verdoses, en raïms i fruits de color bru rogenc.
Té una polpa dolça amb moltes llavors És una espècie molt rústica, de creixement ràpid, que viu bé tant en llocs freds com càlids tolera molts tipus de sòls, encara que viu millor als profunds i humits Es cultiva com a ornamental a carrers i jardins, tant pel seu port com per la bellesa de les fulles i per l’exotisme i espectacularitat dels fruits penjants A la tardor, les fulles prenen un color groc molt bonic abans de caure Actualment es troben al mercat diverses cultivars amb ports i colors de fulles i fruits diferents