Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
pètal
MUMU.09 (CC BY-NC-ND 2.0)
alstremèria
John Rusk (cc-by)
Botànica
Nom donat a diferents espècies del gènere Alstroemeria, de la família de les liliàcies, originàries de l’Amèrica del Sud i cultivades en jardineria per les seves flors originals i de colors molt diversos.
Moltes d’aquestes espècies han estat millorades fins a aconseguir flors molt vistoses i que aguanten molt en aigua Les alstremèries són molt valorades per a fer rams i composicions de flor tallada
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
dasicladals
Botànica
Ordre de clorofícies amb el tal·lus cenocític constituït per un eix uninucleat amb ramificacions verticil·lades.
Les parets cellulars, formades bàsicament per mananes, són sovint incrustades de calcària Els plasts són nombrosos, sense pirenoides en lloc de midó elaboren fructosanes La reproducció sexual és generalment isogàmica, amb gàmetes biflagellats Viuen en mars calentes o temperades El principal representant a la Mediterrània és l’acetabulària
quebratxo blanc
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les apocinàcies, amb fulles simples, alternes i coriàcies, amb flors petites de corol·la lobulada, arranjades en panícules, i amb fruits bifol·liculars.
És propi de l’Argentina septentrional La seva fusta és blanca, dura, pesant i dúctil La seva escorça és oficinal, amb propietats febrífugues i astringents
freixe
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central i que només…
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
podocarpàcies
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts perennifolis, amb fulles linears, lanceolades, aciculars o esquamiformes, o en alguns casos amb fil·locladis, i amb pseudocarps generalment carnosos.
Són dioiques les flors masculines tenen estams amb dos sacs pollínics, i les flors femenines tenen un sol carpel i un sol primordi seminal Consta aproximadament de 120 espècies, pròpies de l’hemisferi sud, algunes de les quals són plantades en jardins
ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat