Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
coccini | coccínia
coca

Branquillons de coca
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les eritroxilàcies, d’1 a 3 m d’alçada, d’escorça blanquinosa, fulles el·líptiques semblants a les del taronger, flors groguenques i fruits drupacis.
Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants
cnidocist
Botànica
Estructura existent en algunes dinofícies, en forma de cavitat, amb un líquid tòxic a pressió i un filament cargolat en espiral.
És molt semblant al nematocist
cneoràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per un sol gènere que aplega molt poques espècies d’arbusts, propis de la regió occidental mediterrània i de les illes Canàries.
Presenten fulles alternes, estretes i coriàcies i flors actinomorfes amb tots els verticils trímers o tetràmers i amb disc ben desenvolupat el fruit és drupaci amb mericarps que se separen en arribar a la maduresa Llur únic representant als Països Catalans és l' olivella Cneorum tricoccum
closteri
Botànica
Gènere d’algues verdes, unicel·lulars, de l’ordre de les desmidials, en forma de mitja lluna o de cigar, generalment grosses.
És un dels pocs gèneres de l’ordre que, a més de presentar moltes espècies d’aigües pures i àcides, en comprèn algunes d’aigües més riques en matèria orgànica Cehrembergianum, Cacerosum
cloroplastina
Biologia
Botànica
Complex de proteïna i clorofil·la amb activitat enzimàtica sobre la fotòlisi de l’aigua en la fotosíntesi.
cloromonadofícies
Botànica
Classe d’algues unicel·lulars, inclosa en el gran grup dels cromòfits.
Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les xantofícies
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa