Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
climaciàcies
Botànica
Família de l’ordre de les brials, integrada per molses de caulidis estoliniformes i ramificacions dendroides.
El gènere més important és el Climacium
clavicipitals
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, caracteritzats per la presència d’ascs cilíndrics i allargats, proveïts d’un obturador apical gruixut, no amilaci, que contenen espores filamentoses, sovint septades.
El gènere més conegut és el dels clavíceps
clavellina
Clavellina
Sergio Picó (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta subllenyosa, de la família de les cariofil·làcies, molt ramosa, de fulles linears i flors solitàries o en grups de dues o tres, situades a l’extrem de tiges llargues i esveltes.
És originària d’Europa i hom la conrea com a planta ornamental
clavellina
Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
claveller
Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
prefloració
Botànica
Disposició relativa de les peces periàntiques dins la gemma floral.
prefanerògames
Botànica
Grup d’espermatòfits primitius que inclou les classes dels pteridospermòpsids, dels cordaïtòpsids i dels ginkgòpsids.
potentil·la
Aspecte general d’una potentil·la neumaniana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes generalment herbàcies i perennes, de la família de les rosàcies, de fulles compostes, palmades o pinnades, de flors blanques, rosades o grogues, pentàmeres i caliculades solitàries o reunides en cimes, i de fruits en poliaqueni.
Cal destacar la potentilla vernal o fragassa P neumanniana