Resultats de la cerca

Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium tomentosum cerasti…

Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles

Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta hickory , molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc, i també com a llenya i per a fumar carn Les espècies més utilitzades són C ovata, C tomentosa i C glabra Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana C ovata i els de C laciniata , són comestibles, semblants a nous grosses 6-12 cm, i proporcionen un bon oli de taula

Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus

Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges

Generalment és ruderal, o creix en vores de camins, etc, bé que hi ha algunes espècies d’aiguamoll

Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar

Les fulles són espinoses i ciliades als marges, hirsutes i verdes per l’anvers i tomentoses i blanques pel revers, les caulinars pinnatipartides, sèssils els capítols, de 3 a 7 cm, són solitaris, de flors purpurines i involucre força cotonós, amb bràctees lanceolatoacuminades, espatulades a l’àpex Es fa al voltant de cases i corrals i a les vores dels camins, sobretot a muntanya