Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
cactàcies
Cultiu de cactàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Família de centrospermes constituïda per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, generalment suculentes, molt ben adaptades a climes subdesèrtics de pluges escasses i disperses.
Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia i Opuntia…
cacauet
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades amb 4 folíols, piloses, tija de 30 a 60 cm d’alçària i flors grogues que parteixen de les axil·les de les fulles inferiors.
Després de la pollinització el peduncle floral s’allarga cap al sòl, i hi va enfonsant el fruit, una beina de 2 a 4 cm, anomenat, com la planta mateixa, cacauet , que acaba de madurar sota terra, adquirint una forma allargada i una closca dura, groguenca, amb constriccions que corresponen als espais entre les llavors El cacauet exigeix un clima temperat, càlid i sec, sòls poc compactes, on els fruits puguin enfonsar-se bé, fèrtils i profunds, preferentment arenosos, rics en calci, fòsfor i potassi És planta exhauridora i exigent, que demana de seguir en rotació un conreu que hagi estat molt…
cacau
Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació…
cabrafiguera
cabomba
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques mucilaginoses, de la família de les nimfeàcies, de fulles peltades, les flotants enteres i les submergides molt dividides en segments linears fins, i de flors petites, solitàries, blanques o grogues.
És originària de l’Amèrica tropical i temperada C caroliniana , perenne, és comuna als aquaris
buxbaumials
Botànica
Petit ordre de molses de gametòfit tan reduït que la fotosíntesi és efectuada principalment pel protonema i per l’esporòfit, que és ben desenvolupat, amb la càpsula obliqua i aplanada per la cara superior.
Comprèn tres gèneres, el més representatiu dels quals és Buxbaumia
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
butomàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per un sol gènere important (Butomus) de plantes herbàcies palustres o aquàtiques, de distribució eurosiberiana.
Presenten fulles esparses o radicals, ensiformes o peciolades, flors trímeres, actinomorfes, i fruit en follicle Hom conrea les butomàcies com a plantes ornamentals, per exemple la llinassa o jonc florit B umbellatus i els seus rizomes són comestibles
burseràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per uns divuit gèneres que apleguen unes sis-centes espècies de plantes llenyoses, generalment petits arbres, pròpies dels països intertropicals.
Presenten fulles esparses trifoliolades o imparipinnades, flors actinomorfes, generalment unisexuals i conductes balsamífers o resinífers als teixits corticals Hom n'explota la fusta bursera, ocumé, ozigo, la reïna mirra , els fruits, etc