Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
barbàrea
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes, de la família de les crucíferes, de fulles lluents i angulades, flors grogues i fruit en síliqua.
Creix en llocs humits, sobretot a l’Europa mitjana i a les muntanyes plujoses dels Països Catalans És usada com a succedani dels créixens en sopes i en amanides Permet d’obtenir també un bàlsam vulnerari
William Nylander
Botànica
Liquenòleg suec d’origen finlandès.
Els seus treballs Observata Lichenologica in Pyrenaeis Orientalibus 1873 i Lichenes Pyrenaeorum Observatis Novis 1891 representen la primera aportació d’importància al coneixement dels líquens dels Països Catalans, ja que n'hi descriu diverses espècies noves
pinastre
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 40 m d’alçària, de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, de fulles aparellades, llargues de 10 a 20 cm, rígides i punxants, i de pinyes ovatocòniques, amb les apòfisis romboidals i prominents.
És propi de l’Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a algunes muntanyes valencianes
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
ordi
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
uncària
Etnologia
Botànica
Tecnologia
Liana amb circells uncinats, de la família de les rubiàcies, de fulles simples, oposades i el·líptiques, de flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i de fruits alats.
Es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia Forneix un taní que és molt usat Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i nous d’areca, als països que voregen l’oceà Índic
Herman Knoche
Botànica
Botànic nord-americà.
Estudià a Stanford, Göttingen i Montpeller Doctor en ciències naturals Herboritzà per diversos països d’Amèrica, Europa i Àfrica del Nord Entre els seus treballs ressalta la Flora balearica Montpeller 1921-23, obra indispensable per al coneixement de la vegetació de les Illes
anyil
Botànica
Gènere d’arbusts propis de països tropicals, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades.
D’algunes espècies I tinctoria, I suffruticosa, etc hom extreu la substància colorant dita indi o anyil/> Altres espècies de flors rosades o purpúries són conreades com a ornamentals
figa
figues
© Fototeca.cat
Botànica
Siconi de la figuera, periforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien…
xeflera
Botànica
Arbre petit o arbust perennifoli, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes, de color verd fosc brillant, amb 6-8 folíols el·líptics, i flors petites, blanques, arranjades en panícules grans.
Autòctona del sud-est d’Àsia, és cultivada com a planta d’interior a Europa, on és molt apreciada pel seu port i per la seva resistència a la sequedat ambiental A les zones litorals més càlides dels Països Catalans pot viure a l’exterior