Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
parraca
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 20 a 80 cm d’alçada, híspida, de fulles lanceolades, enteres o sinuades, de capítols grocs i de fruits en aqueni.
Es fa en llocs herbosos o pedregosos, en una gran part d’Europa
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
raigràs
Raigràs
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència.
Es fa en prats, vores de camins, etc, a tot Europa Constitueix un bon past En jardineria, és emprat per a fer gespes
herba escombrera
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània
julivert
julivert
© Dreamstime
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles tripinnades de contorn triangular, de flors d’un verd groguenc i de fruits en diaqueni.
Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
violeta roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci, sinuosos.
És endèmica de les Illes Balears, on habita roques calcàries
estragó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 70 cm d’alçada, de fulles lanceolades enteres o lleugerament dentades i de capítols globulars d’un verd blanquinós, reunits en panícula.
De procedència asiàtica, és conreat en una gran part d’Europa per les fulles, aromàtiques i picants, molt apreciades com a condiment
amorfofal·lus
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aràcies, amb fulles dividides, de l’alçada d’un arbret i enormes inflorescències en espàdix d’eix prominent (40 cm en A. rivieri)
.
Viuen a la zona intertropical d’Àfrica i de l’Àsia