Resultats de la cerca

Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau  Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent…

S’utilitza en l’elaboració d’una beguda refrescant típica de Mèxic anomenada també xia , i, en la indústria, per a produir oli assecant

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…

Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…

La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…

El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir que…

És aborígena de Cuba i també és conreada en jardineria

Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví

És un híbrid bigenèric entre Cupressus macrocarpa i Chamaecyparis nootkatensis aparegut a la Gran Bretanya l’any 1888 És una conífera molt vigorosa, rústica i de creixement ràpid, que pot assolir 20 m d’alçària al cap de 30 anys En jardineria es conrea com a exemplar aïllat o, més sovint, com a tallavent o per a fer tanques Actualment, al mercat n'hi ha més d’una dotzena de clons que es diferencien pel port, el color i la textura del fullatge És un híbrid fèrtil i presenta pinyes globoses similars a les dels xiprers, però més petites

De distribució holàrtica, als Països Catalans només es troba als Pirineus i en algunes muntanyes del Principat, on cobreix sovint les clarianes del bosc