Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
cigró
![](/sites/default/files/media/FOTO3/cigrons_fruit.jpg)
Cigrons
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
cigronera
![](/sites/default/files/media/FOTO3/cigronera_planta.jpg)
Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor…
panigroc
![](/sites/default/files/media/FOTO3/panigroc_planta_flor.jpg)
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d’alt, amb fulles bipinnatipartides, amb capítols de disc groc i de lígules blanques, i amb fruits en aqueni.
Creix per les vores dels camins i en terrenys incultes de la regió mediterrània
carlina corimbosa
![](/sites/default/files/media/FOTO3/carlina_corymbosa.jpg)
Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
herba pucera
![](/sites/default/files/media/FOTO3/herba_pucera.jpg)
Herba pucera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les plantaginàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, pubescent i glandulosa, de fulles linears i de flors diminutes aplegades en glomèruls ovoides i pedunculats.
Prospera en terrenys sorrencs i pedregosos Les llavors són laxants i emollients
herba escombrera
![](/sites/default/files/media/FOTO3/herba_granera2.jpg)
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània
rabosa
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Galium_verrucosum.jpg)
Rabosa
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de 10 a 40 cm, de fulles estretament lanceolades, en verticils, de flors blanquinoses, en grups de tres, i de fruits berrugosos.
Es fa en camps, a la regió mediterrània
compostes
![](/sites/default/files/media/FOTO3/panigroc_compostes.jpg)
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
coloma
![](/sites/default/files/media/FOTO3/coloma_planta.jpg)
Coloma
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, glabra, glauca, de fulles enteres ovades, trinèrvies, sèssils, oposades o verticil·lades en grups de tres, i de flors grogues amb l’esperó violaci, disposades en raïm.
Creix als camps de blat mediterranis, sobretot a Mallorca
ordi
![](/sites/default/files/media/FOTO3/ordi_ordi.jpg)
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…