Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
timó mascle
Timó mascle
Petr1888 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades, estretament oblongues, crenades i revolutes, i de flors blanques o purpúries, aplegades en glomèruls.
Creix en llocs secs i assolellats, a la regió mediterrània
falguera mascle
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma gruixut i erecte, de fulles molt dividides, de color verd fosc, de 30 a 130 cm, amb sorus arrodonits.
Es fa en boscs humits i fondalades, als Pirineus i altres muntanyes plujoses Té propietats vermífugues
trepó mascle
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles inferiors pinnatífides, crenades i peciolades, i de fulles superiors ovades, dentades i amplexicaules; de flors grogues, agrupades en un raïm dens, i de fruits en càpsula.
Es fa en terrenys àrids i sorrencs, a la regió mediterrània occidental
esteperola
Esteperola
Ghislain18 (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles linears, semblants a les del romaní, de flors blanques en cimes terminals i de fruits capsulars.
És una planta característica de la brolla de romaní i bruc d’hivern
farigola borda
Farigola borda
Jopa Elleul (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les primulàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles linears i de flors purpúries, rosades o blaves, reunides en raïms terminals densos.
Es fa en boscs clars, en matolls i en pedregars, sobretot en terreny calcari
labiades
Botànica
Família de tubiflores de tiges tetràgones amb fulles simples oposades, de flors zigomorfes, típicament bilabiades i amb quatre estams didínams, i de fruits en tetraqueni.
Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula…
polipodiàcies
Botànica
Família de filicals integrada per falgueres sovint rizomatoses, de frondes enteres o pinnades, amb esporangis pediculats que s’obren transversalment per l’acció d’un anell longitudinal, els quals són agrupats en sorus, proveïts o no d’indusi.
Consta d’unes 3000 espècies, la majoria pròpies de les regions càlides Polipodiàcies més destacades Adiantum sp adiant Adiantum capillus-veneris falzia , capillera, falguerola, falzilla Aspidium sp aspídium Asplenium adiantum-nigrum falzia negra Asplenium fontanum falguereta Asplenium trichomanes falzia roja Asplenium ruta-muraria falzia blanca Athyrium filix-femina falguera femella Ceterach officinarum dauradella , melsera Dryopteris filix-mas falguera mascle Phyllitis scolopendrium llengua de cèrvol , herba melsera Polypodium vulgare polipodi , herba pigotera Pteridium…
cistàcies
Botànica
Família de parietals integrada per vuit gèneres que apleguen unes 200 espècies de mates, arbusts i herbes pròpies sobretot de la regió mediterrània, on moltes espècies fan un paper important en diverses comunitats vegetals.
Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus…
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla…
flor
Parts d’una flor
Josep Lluís Ferrer
Botànica
En les plantes superiors, conjunt dels diversos òrgans relacionats amb la producció de les llavors.
Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’aparença foliar…