Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
arrizòfit
arrizòfit alga
© Fototeca.cat
Botànica
Vegetal sense arrels.
Antigament eren anomenats així els protòfits, els tallòfits i els briòfits
fontinalàcies
Botànica
Famíla de brials aqüícoles de fulles triplòstiques i de càpsula sèssil amb perístoma doble.
L’espècie més comuna és Fontinalis antipyretica , antigament emprada contra la febre
armoll
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tija erecta, que pot arribar a 2,5 m d’alçària, fulles triangulars amb el marge sinuós o dentat, i flors petites, poc visibles, en panícula terminal.
És originària de l’Àsia central i antigament havia estat conreada com a hortalissa
badola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, molt ramificada, baixa, de fulles triangulars sagitades de sabor àcid i flors verdoses agrupades en panícula.
Viu a les pedrusques de muntanya és freqüent als Pirineus Havia estat emprada antigament com a verdura
herba del pastell
Herba del pastell
Matt Lavin (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades, les caulinars amb aurícules, de flors grogues i de fruits en silícula.
Creix en camps incultes i roquissars, en una gran part d’Europa Antigament era conreada per tal d’obtenir una matèria colorant blava
betònica
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm, de fulles fistonades i tiges simples acabades en espigues compactes de flors purpúries.
Viu en alzinars, rouredes, matolls, etc, de muntanya Antigament planta medicinal de gran prestigi i de nombroses virtuts suposades, és emprada encara en decocció en el tractament d’úlceres
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
almegó
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, llargues i de color verd clar.
Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…