Resultats de la cerca

La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània

Els fruits, els lledons , són drupacis, negres i comestibles La fusta, blanquinosa i flexible, és emprada en la fabricació d’estris agrícoles Als Països Catalans és conreat i subespontani

Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com  bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa

El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral

La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres

De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada per a fer…

Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable…

Creix en llocs pedregosos calcaris i secs del sud-oest d’Europa