Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
arbre

Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
convolvulàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per una cinquantena de gèneres que apleguen unes 1 800 espècies de plantes herbàcies, sovint volubles, de saba generalment lletosa, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles simples arranjades helicoïdalment flors pentàmeres o tetràmeres, de corolla poc o molt campanulada, amb gineceu bicarpellar, solitàries o en inflorescències cimoses els fruits són en càpsula Algunes convolvulàcies, sobretot les del gènere Ipomoea , tenen una certa importància econòmica sia en l’agricultura, com l' I batatas moniato , sia com a ornamentals, per exemple les corretjoles i les meravelles I purpurea
bàlsam del Canadà
Botànica
Farmàcia
Oleoresina més pròxima a les trementines que no pas als bàlsams autèntics; hom l’extreu de l’Abies balsamea, un avet nord-americà.
És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria dels dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…
dominància apical
Biologia
Botànica
Fenomen que consisteix en el desenvolupament de la gemma apical i en el retardament del creixement de les gemmes laterals fins que hi ha una certa distància entre ells i l’àpex vegetatiu.
La dominància apical és deguda a l’acció de les auxines, les quals inhibeixen el creixement de les gemmes laterals
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…
Institució Catalana d’Història Natural
Botànica
Entitat fundada el 1899 a Barcelona per un grup d’estudiants.
El seu propòsit explícit era “relligar la ciència amb el catalanisme com altres ho han fet amb la història, l’art, la literatura i fins l’excursionisme” L’aprovació oficial dels estatuts tingué lloc el 14 d’abril de 1900, però la declaració de l’estat de guerra del maig posposà l’inici de les activitats al març del 1901 Molt vinculat al Centre Excursionista de Catalunya , hi instituïa el català com a llengua de comunicació, i entre els fundadors hi havia Josep Maluquer i Nicolau i el seu germà Salvador, Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Josep Maria Mas de…
tomàquet

Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…