Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pètal
Flor amb els pètals de color lila
MUMU.09 (CC BY-NC-ND 2.0)
columníferes
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes de flors actinomorfes o rarament zigomorfes, pentàmeres, amb dos verticils d’estams, dels quals l’extern és poc o molt atrofiat, mentre que l’intern és molt ramificat i sovint té els filaments soldats.
Componen aquest ordre les famílies de les bombacàcies, de les esterculiàcies, de les malvàcies i de les tiliàcies
placa
Botànica
Cadascuna de les peces que componen la teca de les dinoflagel·lades.
hemisoma
Botànica
Cadascuna de les dues meitats que componen el cos de les desmidials
.
túnica
Botànica
Cadascun dels catafil·les carnosos que componen certs bulbs, com és ara la ceba.
pteridòfits
Botànica
Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions, amb predomini de la fase diploide.
El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals tropofilles Un…
antòlisi
Botànica
Fenomen teratològic que consisteix en l’allargament extraordinari de l’eix d’una flor i la regressió dels òrgans que la componen.
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom vulgar…
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als…