Resultats de la cerca

És un dels principals components dels prats de dall

És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels …

Es aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l’olor i el gust Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però predominen l’àcid cinàmic i els components resinosos és emprat com a anticatarral en forma de xarop o de píndoles

Tenen un rizoma ample, fulles oblongues o ellíptiques de 30 a 40 cm de llarg i de 10 a 20 cm d’ample, i flors de color groc pàllid reunides en espigues Els rizomes forneixen un tint i l’espècia del mateix nom, molt aromàtica, de sabor picant i amarg, que és utilitzada per aromatitzar i acolorir la mostassa, formatges, conserves, etc És un dels principals components del curri

La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…

També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…