Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ascogènesi
Botànica
Procés propi dels ascomicets que condueix a la formació de l’asc.
Comprèn una reproducció sexual per tricogàmia i plasmogàmia i després una fase d’hifes ascògenes binucleades, al final de la qual es completa la unió dels nuclis, just abans de la constitució de l’esporangi anomenat asc
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no…
floema
Botànica
Part del feix conductor formada pels tubs cribosos i generalment també per les cèl·lules annexes, per fibres i per cèl·lules parenquimàtiques, que condueix la saba elaborada.
somatogàmia
Botànica
Tipus de fecundació típica dels basidiomicets, que consisteix en la fusió de dues cèl·lules vegetatives, la qual no condueix immediatament a la cariogàmia, sinó a la formació d’una hifa dicariòtica i basidiògena.