Resultats de la cerca

És la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes, espores asexuals o bé pel procediment de la multiplicació in vitro de cèllules indiferenciades dels meristemes de l’àpex de tiges, que permet de constituir un clon de borrons capaços de regenerar plantes idèntiques a la mare Per aquest sistema hom pot obtenir en poc temps una quantitat illimitada de plàntules, per bé que la seva pràctica no és encara possible en totes les espècies

D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…

Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…

Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…

Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien estat…

Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…

Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…