Resultats de la cerca

A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional,…

Té una conservació curta i s’acostuma a menjar fresca, principalment en amanides

Els pèls radicals absorbeixen aigua i sals minerals en dissolució, i tenen una durada curta

És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània

El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…

Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex alzina ,…

Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un…