Resultats de la cerca

Les plantes vivaces tenen rizomes, tubercles, bulbs o òrgans subterranis molt desenvolupats, i en general són geòfits o hemicriptòfits

Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel…

Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions…

Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en les quals…

El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…

Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…