Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
protal·lus
Botànica
Gametòfit dels pteridòfits i de les gimnospermes.
Els protallus són petits i tallosos, i duen els anteridis i els arquegonis
Johann Zinn
Botànica
Anatomista i botànic alemany.
Fou el primer que descriví anatòmicament l’ull humà 1755, el qual té diversos elements que duen el seu nom
pinàcies

Pi blanc
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i…
filicòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits caracteritzada pel gran desenvolupament de les fulles, en comparació amb el de la tija, i per la prefoliació circinada.
Els esporofilles poden ésser iguals que les fulles estèrils o diferents Els protallus, que corresponen als gametòfits, són petits i cordiformes i duen a la cara inferior els arquegonis i els anteridis Consta de les subclasses de les eusporangiades, de les leptosporangiades i de les primofilicines
xuflera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de rizoma filiforme amb tubercles ovoides comestibles (xufla).
Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al País Valencià
pteridòfits
Botànica
Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions, amb predomini de la fase diploide.
El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals tropofilles Un…
Miquel de Garganta i Fàbrega
Botànica
Farmacèutic i botànic, germà de Joan i de Josep Maria.
Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de Colòmbia Hi…
paraigüets

Paraigüets ( Cyperus alternifolius )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i nombroses, de fins a 120 cm d’alçada, les quals duen una corona radial de fulles estretes, de color verd brillant.
Prové de Madagascar i és molt conreada en jardineria
espina-xoca
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles més o menys alabardades, verdes al dessobre i blanquinoses al dessota, que duen a la base llargues espines grogues trifurcades.
El fruit és oblong i eriçat d’espines fines, rosses i ganxudes Es fa en erms, runes, vores de camins, etc
taxodiàcies
Sequoia (Sequoiadendron giganteum)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de pinals integrada per arbres sovint enormes, de fulles aciculars, esquamiformes o en forma d’alena, arranjades en hèlix, de flors masculines estrobiliformes, solitàries o en grups, i de cons lignificats, amb esquames seminíferes, que duen de 2 a 9 llavors, i amb esquames tectrius.
Comprèn unes 20 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord Pertanyen a aquesta família la criptomèria Cryptomeria japonica , la sequoia Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum i el taxodi Taxodium sp