Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ericàcies
Erica multiflora
Thistle-Garden (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per unes 1.500 espècies de plantes arbustives i rarament arbòries, generalment perennifòlies, de fulles enteres, de flors tetràmeres o pentàmeres, actinomorfes hermafrodites i comunament gamopètales, solitàries o en raïms, i de fruits en càpsula, baia o drupa.
Ericàcies més destacades Arbutus unedo arboç , arbocer, cirerer d’arboç Arctostaphylos uva-ursi boixerola , boixerina, boixeringa, gallufera, raïm d’ossa Azalea sp azalea Azalea indica azalea de l’Índia Calluna vulgaris bruguerola , bronsa, xipell Erica sp bruc Erica arborea bruc poal, bruc arbori Erica cinerea bruc vermell Erica multiflora bruc d’hivern, cepell, xipell Erica scoparia bruc d’escombres, bruga Erica terminalis bruc valencià, cepell Erica tetralix bruc d’aiguamoll Rhododendron sp rododèndron Rhododendron ferrugineum neret , abarset, gavet, talabard Rhododendron ponticum…
tètrada
Botànica
Conjunt de quatre grans de pol·len units i provinents d’una mateixa cèl·lula mare.
La presència de pollen madur en tètrades és característica d’algunes famílies, com la de les ericàcies i la de les juncàcies
ericals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies
wintergreen
Botànica
Farmàcia
Petit arbust, de la família de les ericàcies, propi de l’Amèrica del Nord.
Conté un glucòsid del salicilat de metil que, en una proporció del 90%, és present en l' essència de wintergreen , que hom extreu d’aquesta planta i que hom empra en forma de loció com a antireumàtic analgèsic
bruguerola
Bruguerola en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbust, de la família de les ericàcies, de fulles molt menudes i imbricades, disposades en quatre rengles, i flors de color de rosa que apareixen al final de l’estiu.
Sobretot atlàntica i boreal, viu sobre sòls silicis, àcids, a les brolles i als matollars, des de la terra baixa mediterrània fins a l’alta muntanya és especialment abundant a la landa atlàntica d’Europa
rododendre
Rododendre pòntic
Babij (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Gènere de plantes arbustives perennifòlies, de la família de les ericàcies, de fulles simples alternes, de flors pentàmeres, actinomorfes i amb la corol·la campanulada o infundibuliforme, i de fruits en càpsula loculicida.
Les espècies més importants són el neret Rferrugineum i el rododendre pòntic Rponticum , propi de la regió pòntica meridional, amb la subespècie baeticum , endèmica d’Andalusia i Portugal
azalea
azalea de l’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, de la família de les ericàcies, de fulles ordinàriament caduques i piloses, de flors generalment irregulars, agrupades en inflorescències; són en gran part originàries de l’alta muntanya de l’Amèrica del Nord i d’Àsia.
Són plantes de difícil aclimatació al litoral mediterrani, sobretot on l’aigua conté carbonats, però viuen bé en jardins de llocs alts Les més estimades en jardineria són els híbrids procedents de l' azalea de l’Índia Aindica per les seves flors solitàries, simples o dobles, d’un sol color del blanc pur al rosa, vermell i violeta o estriades, i fulla petita sempre verda Les azalees necessiten bona claror i un ambient fresc i humit
nabinera uliginosa
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, caducifòlia de 30 a 80 cm d’alt, de fulles ovades, obtuses, enteres i d’un verd mat, de flors blanques o roses, en petits ramells axil·lars, i de fruits negres amb una pàtina blavosa.
Es fa als Pirineus, en molleres, matollars i pinedes de l’estatge subalpí
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…